La vida quotidiana ens va marcant uns camins que seguim, uns esquemes que repetim habitualment... no només pel que fa a la nostra feina, a les nostres aficions o a les nostres emocions. Estem habituats a estar anestessiats emocionalment, per això quan se'ns desmunta aquesta anestèssia sol fer-nos por... De nou, un taller de Teatre de l'Oprimit descol·loca, recol·loca i fa valorar coses, algunes te les afirma, altres te les destrueix, però donar-se aquest espai per sentir, i sobretot per reconéixer allò que sentim és magnífic.
 |
| Amb els ulls plorosos en una foto de la Johana |
Les emocions són una cosa pròpia que -segons el meu parer- cal defensar, no importa quantes vegades ens sentim desil·lusionats, decebuts o traïts (com diu el David "demà comença un altre dia i el sol sempre acabarà sortint tard o d'hora").
Em quedo amb una frase que va dir l'Hèctor: "Humà, Humus i Humor tots tenen la mateixa arrel per tant els hem de tractar com iguals."
I afegeixo unes paraules que em va enviar fa poc una amiga:"Quien te lastima te hace FUERTE,quien te critica te hace IMPORTANTE, quien te envidia te hace VALIOSO, y a veces es divertido saber que, aquellos que te desean lo peor... tienen que soportar que te ocurra LO MEJOR!!!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada