Plou. I se'm claven a la pell
les gotes
d'aigua
com sagetes de gel.
Els meus ulls encara fan més fosca la foscor,
i la por em fa caminar amb temor,
un peu rera un altre,
tement un precipici que no esdevindrà si la direcció és la correcta.
Un moment que obri els ulls
i veuré les pedres que també em nafren els peus...
camino qui sap on, qui sap per què...
camino d'esperit.
Camino.
Fins a tu.
1 comentari:
TSMO!!!
Publica un comentari a l'entrada