SERVIR

Fa uns dies enraonava amb una amiga que em parlava de quan van baixar a Lleida a servir. 

Em sembla que totes les persones, a les nostres feines, servim a algú, tenim unes obligacions que estan al servei d'algú. D'aquesta manera crec que és com hem de veure la feina de cadascú: a qui servim, a qui fem un servei amb allò que sabem fer o amb allò que hem decidit fer encara que no en sapiguem molt, cosa que amb el dia a dia anirem aprenent.

Totes les professions estan adreçades a servir algú. Tothom servim a algú i no ho podem perdre de vista. Els/les mestres fan un servei per a l'alumnat. Les/els funcionaris fan un servei per als usuaris de l'administració. Els/les artistes fan un servei per augmentar el nivell d'apreciació estètica i cultural de tothom. Els Cossos de Seguretat serveixen a tota la comunitat. Els i les cambreres, els i les botigueres, serveixen a la clientela que poden ser mestres, funcionàries, artistes, o altres... i això hauria de tenir la seva base en uns principis i uns valors ètics que ningú ens hauría de recordar.

Els polítics honestos i honrats estan al servei de la ciutadania a la qual representen, no només a la que els ha votat, ja que cobren dels nostres impostos dels de tothom i no només dels de qui els ha escollit; però malauradament, ens adonem cada cop més de que només es dediquen a servir a qui té diners i els pot aportar un benefici econòmic més enllà del sou just que els correspondria... tot i que voldria creure que no tothom es comporta d'igual manera perquè aquest joc porta cap a diversos camins poc honorables que acaben per no servir a ningú més que a qui hi juga i em sabria molt de greu que algunes persones a les que respecto agafessin aquest camí.

Potser hauríem de prendre exemple del món casteller: tothom serveix algú, tothom serveix per alguna cosa... Si ets alt i gros serveixes per fer una cosa, si ets petit i esquifit per una altra...

Aquest és el veritable concepte que jo tinc de "servir", no el de fer de criat malpagat de ningú... sinó que, independentment de la feina a què ens dediquem, poguem aportar un servei que millori la vida de les altres persones, però malauradament... hi ha persones, a tots els sectors de la societat, que creuen que van nèixer en una "classe social" que no hauria de servir a ningú, i quan algú creu que no ha de servir a ningú, en realitat no serveix per a res.

GARLANDES IMPORTADES

Per fi ha arribat el dia, després de casi un any de robar-li a la Clau retallets de les robetes que ella usa,  ens posem a fer les garlandes, aquesta era la idea que vam tenir en veure els retalls.

Poc a poc ha anat prenent forma!!!

 

Em resulta interessant com el fet de compartir coses que unes persones ja no necessiten, pot ajudar unes altres a fer més accessibles les seves necessitats...

GURIS I CONCERTS

Final de curs de l'Aula Social.
Actuació d'un gran Amic... DE-SASTRE!
i amb la participació espontània d'una futura gran artista... llàstima no tenir un video de la versioneta de CREEP que van fer... UN GRAN MOMENT !

LOH CANTOREH DE HIHPALIH

LA GURI IN HER BEST 

FESTA MAJOR DE VALLS

Hi ha algunes coses que et retornen la felicitat. Enguany a Valls, Festa Major de Sant Joan, he gaudit d'una Festa Popular com feia temps que no veia, la gent al carrer participant, el teixit associatiu fa la Festa Major, surten amb les colles al carrer; prenen el carrer, de fet, per compartir amb tota la comunitat la joia de la Festa Major.

L'Èlia i el Jaume han estat uns amfitrions sensacionals! I ens han ensenyat una cosa important: que el BOLADÍS està fresquet i  ve molt de gust quan fa calr... tant que enganxa, però que no se'n pot abusar, ;)

 

 

EM DONEU UN COP DE MÀ ???

Alguna cosa està canviant en mi. i em començo a plantejar buscar-me un estil de barba que expliqui una mica el que jo sóc i com em sento...
Algú m'ajuda a decidir quin tipus de barba em quedaría millor?

MODEL 1

MODEL 2

MODEL 3 

MODEL 4

MODEL 5

MODEL 6

MODEL 7

MODEL 8 

MODEL 9

MODEL 10

Penseu que la meva front cada cop la tinc més despejada !!!

EL VALIOSO TIEMPO DE LOS MADUROS

Conté mis años y descubrí, que tengo menos tiempo para vivir de aquí en adelante, que el que viví hasta ahora…
Me siento como aquel chico que ganó un paquete de golosinas: las primeras las comió con agrado, pero, cuando percibió que quedaban pocas, comenzó a saborearlas profundamente.
Ya no tengo tiempo para reuniones interminables, donde se discuten estatutos, normas, procedimientos y reglamentos internos, sabiendo que no se va a lograr nada.
Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas que, a pesar de su edad cronológica, no han crecido.
Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades.
No quiero estar en reuniones donde desfilan egos inflados.
No tolero a maniobreros y ventajeros.
Me molestan los envidiosos, que tratan de desacreditar a los más capaces, para apropiarse de sus lugares, talentos y logros.
Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera la lucha por un majestuoso cargo.
Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos.
Mi tiempo es escaso como para discutir títulos.
Quiero la esencia, mi alma tiene prisa…
Sin muchas golosinas en el paquete…
Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana.
Que sepa reír de sus errores.
Que no se envanezca con sus triunfos.
Que no se considere electa antes de hora.
Que no huya de sus responsabilidades.
Que defienda la dignidad humana.
Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez.
Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena.
Quiero rodearme de gente, que sepa tocar el corazón de las personas…
Gente a quien los golpes duros de la vida, le enseñó a crecer con toques suaves en el alma.
Sí… tengo prisa… por vivir con la intensidad que sólo la madurez puede dar.
Pretendo no desperdiciar parte alguna de las golosinas que me quedan…
Estoy seguro que serán más exquisitas que las que hasta ahora he comido.
Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz con mis seres queridos y con mi conciencia.
Espero que la tuya sea la misma, porque de cualquier manera llegarás…”

(MARIO DE ANDRADE)

IMATGES D'ESTONES BONIQUES AMB PERSONES BONIQUES

Hi ha estones passades amb gent a qui estimes que són irrepetibles, perquè han produit un grau de felicitat que difícilment es produeixi en la mateixa mesura i amb la mateixa intensitat; però jo tinc la sort d'envoltar-me d'amistats que sempre generen situacions d'alegria i de benestar, no importa com n'estigui de cansat o capficat. 

GRÀCIES PER SER-HI!!