dilluns, 24 de febrer del 2014
dimarts, 18 de febrer del 2014
HOSPITALIANS
Divendres passat vam presentar el resultat del Taller d'interpretació d'enguany, amb el qual vam investigar les tècniques de la Comèdia… a partir d'un text del Pablo que estava pensat per a cantants lírics i al qual ens ha permés donar-li la volta… No sé si ell - tot i que diu que sí - haurà quedat molt content del procès i del resultat.
Però la mostra final va ser molt divertida, i es va convertir en una crítica bastant àcida a la situació per la qual està passant la nostra Sanitat Pública per culpa d'uns governants corruptes que pensen molt més en la seva butxaca que en la salut de les persones. Ara bé, tot i que nosaltres hem tirat endavant una de les missions del teatre que és la de denunciar divertint, encara ens queda molta acció per endavant si volem restaurar els drets socials que ens estan segant !
Gràcies Pablo! Gràcies Jose! i gràcies a tots i totes les artistes que heu participat en el taller. Al final la feina sempre acaba sortint bé. Gràcies al Jordi i a l'Angel. i Gracies al "Marrako" que ha fet aquestes fotos tan boniques, copsant moments espectaculars de la presentació.
diumenge, 16 de febrer del 2014
diumenge, 26 de gener del 2014
LES FARSES DEL SEGRIÀ
Una de les millors coses que té el TEATRE, així en majúscula, és que pot convertir-se en una relació d'horitzontalitat artistes-públic, o -en casos menys recomanables- una relació de verticalitat "estrelles"-públic.
A mi m'agrada molt descobrir la part humana de les posades en escena; vull dir, la part que correspon a l'apropament que busquen aquelles persones que estan damunt de l'escenari mitjançant el fet de compartir una història que han estat preparant (amb més dificultat o menys, amb més rigor o menys…) amb les altres que estan a la platea: el públic…
Com més s'atansa l'artista al públic més gran és el contacte i el poder comunicatiu, perquè si alguna cosa té aquesta horitzontalitat és la voluntat de fer partíceps aquells que miren de la diversió (no sempre aconseguida amb plenitud) que gaudeixen els que estan damunt de l'escenari interpretant.
Aquests i aquestes artistes del Remember, amb qui he tingut el plaer de treballar de nou, respiren humanitat, proximitat, tornen el teatre a la gent, sentint alguna vegada la responsabilitat i el pes, i els consegüents nervis i pujades d'adrenalina que això comporta…
Gràcies colla per aquesta humanitat, per la vostra manera de fer les coses, per la vostra implicació i generositat…
dijous, 16 de gener del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)