Expressar-se no és només manifestar alguna cosa, implica (també) rebre tot allò que les altres persones i el món que ens envolta ens donen, la natura, les coses que fan els individus i els grups i, en general, tot allò que rebem com un signe d'identitat individual o de grup.
Però és molt important que totes aquestes coses que rebem de la gent, del món i del nostre entorn, no les rebem d'una manera passiva i indiferent, sinó amb interès, amb bona voluntat de que sigui una comunicació autèntica i de debò, per a això cal estar molt en consonància amb un mateix, per entendre que allò que fan les altres persones sempre ens fa arribar algun missatge, i, de fet, no és tan important el missatge de l'altra persona (que per suposat té tot el dret a manifesta-lo) sinó la manera com ens arriba i com ens afecta, això és el que està a les nostres mans...
Darrerament, després de molts anys de ser molt tolerant en algunes coses, i molt intolerant en altres, m'he adonat que hi ha persones que utilitzen "estratègies" per fer arribar missatges perquè no són capaces de plantejar el missatge directament; el que passa és que, personalment, un cop he rebut els missatges d'aquest tipus, he començat a descartar i ignorar tots aquells que no són missatges directes, perquè no m'interessa en absolut jugar a la mesquinesa de les altres persones; prous defectes tinc en mi mateix, i prou dificultat en ser-ne conscient i intentar-los arreglar com per, a més a més, haver de conciliar-ho amb els defectes dels altres.
Tenia un amic que sempre deia en casos d'embolics en un grup: "cada perro que se lama su pito".
Ara, més que mai, començo a posar en pràctica aquest xascarrillo, i qui s'ha posat en algún embolic que és llepi la titola i que se'n surti, que jo ja en tinc prou amb solucionar els meus.
QUE PASSEU UN BON ESTIU !!!
