Perquè arribat un punt, després del dur entrenament del meu cos, fins que he aconseguit autoerotitzar-me (convertir-me en..., ser allò que..., fer veure que sóc... ); em converteixo en un jo diferent, un jo que, a base de recerca, d’auto-immolació de la meva essència i de llençar màscares que em cobrien i superar anonimats, ha sofert una mutació, una mutació volguda, una mutació que s’adreça al descobriment, a la creació i a la instauració d’un poder que em permeti un acte de comunicació amb tots aquells que heu sortit de casa per venir a veure’ns.
Jo sé que, a vosaltres, no us puc demanar cap altra mutació que la d’haver-vos afaitat o haver anat a la perruqueria i que, en darrer lloc, o (en el primer) hàgim procedit a l’acte de neteja personal que requereix un acte de comunicació com el que compartirem; i amb un punt prudent de perfum, dic prudent per a no crear resistències olfactives en aquelles persones que han complert el mateix ritual i que seuran a la vostra vora, confegint així un element espectacular únic: vosaltres, el públic en singular, el públic amb totes les vostres singularitats.
Així que, en certa manera, vosaltres també heu sofert una mutació (us heu convertit en cossos mutants) avui, aquest vespre, i per això també sou una variable d’aquesta teoria.
La literatura sempre va possibilitar-nos viure altres vides, però d’una manera passiva. Amb els avatars que es crearan ara i aquí,serà cada un, cada una de nosaltres qui els modelarà i els viurà en primera persona.
