NOUS PROJECTES INTERESSANTS

Coordinar ell Taller que conduïrà aquest senyor (Mehdi Idir) crec que serà una de les experiències més atterridores i a l'hora més intenses de la meva vida teatral. Mehdi Idir després de passar pel Servei d’Acció Cultural de l’Ajuntament de París, és el responsable del Servei de Mediació Cultural del Parc et Grande Halle de La Villette de París així com dels programes de residències d’artistes. És Expert en Comunicació i Públics i comptarà amb el recolzament de la Sònia Martínez una altra professional del sector.
Espero aprendre i aprendre i aprendre tot, penso ser com una esponja !!!


Interview Medhi Idir
Cargado por contactvillette. - Descubre más videos creativos.

PER LA CANONITZACIÓ DEL POP

Confesso que jo també vaig estar mirant la final del Mundial (bé només el final de la segona part i la pròrroga) !! I és d'una manifesta poca-vergonya que, mentre a l'Àfrica s'estan morint de desnutrició i de SIDA milions de persones, és movilitzi tot el món -pagant sumes astronòmiques- per anar a veure un partit de futbol en aquell país, i ningú parli de la situació extrema del Sud d'Àfrica (inclòs jo mateix, mea culpa).

Clar que a mi no m'agrada el futbol, ni l'entenc, però sí que veig que, durant uns dies, el meu país s'ha paralitzat (lògic, amb tants jugadors del barça en la selecció), però suposo que ha passat el mateix amb la resta de països del món, i és que no ens ha de venir de nou... que ja els ciutadans romans tenien el seu propi PANEM ET CIRCENSES on, si la gent tenia menjar i circ ja es distreien i no pensaven en els seus problemes ni en les seves crisis; tot i que allà no jugaven a futbol sinó que miraven com uns cristians eren devorats per uns lleons, o com uns gladiadors es pegaven fins a la mort (Robben va tenir avantpassats gladiadors?).

Parlant de Cristians, crec que el vaticà s'hauria de plantejar la canonització d'aquest POP (SantPopPaul)... de fet hauria de prendre model dels partits de futbol, perquè conegut és que l'esglèsia s'està quedant sense públic... potser és perquè els capellans també s'estan tornant una mica pops amb això de les acusacions de tocar menors i tal... i ara que hi penso, per què deu ser que en català POP sona gairebé com POPE en anglès que vol dir Pare Sant ?...

De vegades crec que hi ha massa coincidències en el pop... perdó... volia dir en el món.

EIN MÄDCHEN ODER WEIBCHEN

Pel que veig, estic aprenent, em costa, però estic aprenent, i el fet és que, tot i que els profes em foten molta canya, per mi és com una ànsia de voler superar-me... tot i que encara no entenc molts dels conceptes que m'expliquen, i que estic molt i molt lluny de poder llegir una partitura com s'hauria de fer...

SENSE PARAULES

Crec que enguany ha estat un bon any pel que fa al meu treball a l'Aula Municipal de Teatre de Lleida. Primer amb l'espectacle sobre Lorca, i després amb el treball que hem fet amb les/els alumnes de Primer curs d'Estudis d'Art Dramàtic i el text de Guimerà...
No tinc paraules per expressar com n'estic de content de la feina que han fet, i això que sempre dic que enraono massa !
Gràcies també a tots els que heu col·laborat, Antonio, Ferran, Mireia, Roser, David...
Espero que en propers anys poguem tornar a trobar grups que treballin amb l'esperit i les ganes que ho ha fet aquest.
Aquí us deixo el cartell que va dissenyar la Iolanda... perquè entengueu el que vull dir.

DOBLE JORNADA

En aquesta foto hi podeu veure tot el decorat que necessitem amb la companyia "LA COMUNICATIVA" per fer el nostre espectacle "DOBLE JORNADA". Es curiós que hi hagi persones que els costi entendre que tenim un nom de companyia i que tenim un nom d'espectacle que són els que són i que cal respectar-los sempre, igual que a ells els agrada que respectem els seus noms i els seus cognoms. No és tan difícil, o sí?
Arriba un moment que penses que hi ha persones que no mereixen ocupar els llocs que ocupen en les administracions públiques perquè no estan prou preparats !!!!
Diuen que quan sorgeixen imitadors és senyal de que ofereixes un producte de qualitat. Estem feliços per això !!!

UN BALL PARLAT

No es pot negar. Teníem els pèls de punta en veure els antics balladors a primera fila de la plaça Sant Joan, amb tota la plaça plena, i ells devien sentir una joia similar en veure que una cosa que havien fet ells de joves, 65 anys enrere, tornava a prendre vida damunt d'un escenari. Amb més mitjans... "nosaltres no teníem aquestes espases tan boniques" ens comentava un d'ells mentre ens ensenyava unes fotografies que portava en una carpeta sota el braç com si fos un tresor... la veritat és que ens va donar ànims per afrontar aquest espectacle davant de tanta gent. Felicitats a tots els balladors i balladores que heu fet l'esforç de tirar-lo endavant. Al Xavi per les coreografies espectaculars que ha muntat, i als Aurembiaixos per encetar tot aquest projecte!!! I als músics per acompanyar-nos.
I aquí s'acaba aquest ball
dels moros i dels cristians,
amb un àngel, un diable,
i cobla de tres quartans.