ARS MORIENDI

II
Estoy muy mal... Sonrío
porque el desprecio del dolor me asiste,
porque aún miro lo bello en torno mío
y... por lo triste que es el estar triste.
Pero ya la fontana
del sentimiento mana
tan lenta y silenciosa, que su canto,
sonoro, otrora, como risa, es llanto.
III
Guardo, entre mis tesoros de cordura,
la nostalgia febril de la locura,
como gaje de ayer... para un mañana
que no ha de venir ya.
Mustia flor, que me recuerda la lozana
primavera y la risa entre la grana
de los labios... Fontana de ternura
que se ha secado ya.
Y así, no es en mí el canto, sino el cuento
—que «ayer» nos da tan sólo el argumento—;
y la canción es cosa para el día,
que ha declinado ya.
Ha llenado la noche el alma mía
y la sombra ha ahuyentado a la poesía...
Porque ya el día suspirado siento
que no amanecerá.

Manuel Machado

CARTES A UN JOVE POETA

Una obra d'art és bona quan neix de la necessitat. En aquesta qualitat del seu origen rau el seu judici crític. No n'hi ha d'altre. Per això, distingit amic, no sé de cap altre consell si no és el d'endinsar-se en vostè mateix i apregonar d'on brolla la seva vida. En aquesta deu trobarà la resposta a la seva pregunta de si ha de crear. Acullí-la tal com vingui, sense donar-hi més voltes. Potser es palesarà que està cridat a ser artista. En aquest cas, prengui aquest destí i collporti'l, que és per a vostè feix i grandesa, sense demanar guardó que pugui venir de fora.
RAINER MARIA RILKE

LES PARAULES

COMPARTIR

Comunicar-se i compartir una idea, un pensament, és molt dificil, molt complexe, en el món del teatre. Tant que algunes vegades penso que em resultarà impossible, que és com debatre´s en un precipici en el que si no aconsegeuixes connectar amb els que estan a l'altra banda t'enfonses irremeiablement.
Cada cop m'adono més de com em resulta dificil compartir aquelles coses que he anat aprenent durant els anys amb la gent que m'envolta. No sé si és que vull explicar massa coses a la vegada o em torno més críptic amb els anys... darrerament ho he descobert amb la mirada de l'Arnau a les classes d'interpretació, i ho he anat observant en altres alumnes fins a tenir la sensació que em miren amb cara de "no sé que collons m'està dient!".
¿¿¿¿ Caldrà tornar a la simplicitat de transmetre només la il·lusió i deixar que els coneixements és puguin aprendre als llibres o a l'internet????.

HOMBRE DE LA FARÁNDULA

UN DELS MILLORS PIROPOS QUE M'HAN FET EN LA VIDA
Gràcies Choche.


Hombre de la Farándula

Escúchame bien,
hombre de teatro,
hombre de farándula,
hombre de vida.

Puesto que estas palabras van para ti,
siendo el papel mi escenario,
las letras mi guión,
y tú mi réplica.

En tus ojos y en tus palabras,
en tus tonos y en tus registros,
he encontrado, me he topado,
con cosas que jamás olvidaré.

Gracias.

Cómo una moneda que es lanzada,
y gira, y gira, y gira,
debatiéndose hasta el último momento
por un lado u otro.

Ya sean tus papeles de color o de oscuridad,
ya sea mi tono correcto o incorrecto,
lo cierto es que algunos hombres son grandes.
No por altura, sino por lo que valen.

Puesto que estas palabras van para ti,
siendo el papel mi escenario,
las letras mi guión,
y tú mi réplica.


Dedicado a Jaume Belló.

José Mellinas

ALGUNES NITS

Algunes nits tinc set de sang real, de ganivets reals, de plors reals. I llavors el llampec de l’acer d’unes pistoles reals sobre una vida real m’omple realment l’ànima. És realment llavors quan enyoro el que realment existia quan t’agafava pel coll… Com perdre l’autobús, que se’ns escapava i després frenava estavellant-se gairebé al teu costat.
A vegades la sang de les ferides reals semblen realment bones quan són realment meves. I si vols que això sigui real, vine una nit, perquè nosaltres realment podem, realment podem enfilar-nos, i així aquelles espurnes del pont blau podrien realment cremar molt més brillants mentre contemplem la tenebra que inunda el llac. I si realment vols veure que és el que realment més m’importa, podem fer ara una curta passejada. Només una passejada dins la foscor creixent, la creixent foscor de la nit, que creixerà realment en aquest cor embogit. I aquesta habitació, apagada, freda, el sostre a ratlles, la negra tenebra que encega…
Vull saber si aquesta vegada, després de tot, ets realment meva. Necessito saber que no estàs mentint, i vull veure que ho has intentat. I no vull sentir-te dir que realment no hauria d’anar d’aquesta manera, perquè m’agrada d’aquesta manera. No n’hi ha absolutament res com la llum que ens encega quan aqueixa cortina s’envola, però tampoc no n’hi ha res que pugui explicar les coses que realment, realment, realment són al darrere.

US RECOMANO QUE VEIEU AQUEST VIDEOOOOO!!!
http://www.youtube.com/watch?v=JDd4KezAFv8