Aquests dies assistim a unes situacions que ens parlen de com la caspa política, hereva del Franquisme, té POR.
La ciutadania hem començat a manifestar les nostres opinions, estem deixant de ser vassalls d'uns governants que ens enganyen i ens roben per viure la seva vida a tot luxe a esquenes nostres. I hem començat a votar a persones i organitzacions més justes en termes socials... La gota que fa vessar el vas sempre està a punt però sembla que mai acaba d'arribar.
Mentre assistim a declaracions de periodistes (o algo similar) públiques, en obert, a la televisió, que amb gran complaença diuen que "si tinguéssin una escopeta assassinarien a determinades persones", veiem com són detinguts dos titellaires que, en un món de ficció, fan treure un cartell a un titella en contra del poder. I resulta que això, a les altes instàncies els sembla perillós...
Que l'aristocràcia i la burgesia robi al poble, no, però que el poble es queixi d'aquests robatoris és un delicte. ON ESTEM?
Que un grup falangista pugui anar a explicar en què consisteix la seva organització a una escola ho tolerem, però que en un espectacle de putxinel·lis es queixin els titelles no. ON VIVIM ?
Que la policia pugui anar a ensenyar les seves armes i com es fan servir a una escola ho tolerem, però que un putxinel·li li foti una cleca a un altre putxinel·li no? ON ANIREM A PARAR.
Es que la classe governant ha perdut la xaveta, i amb ella tots els seus sequaços, però ja us dic el per què: tenen por que la gent del poble comencem a reclamar els nostres drets, perquè si ho fem de debò ells perdran tots els seus privilegis, i això no ho poden tolerar, són massa anys des del cop d'estat del 36 que aquestes famílies viuen del nostre treball i a costa nostra, i no ho volen deixar anar... no són tontos del tot !
Avui mateix, per fer-me passar la indignació obro un llibre i mireu la cita que trobo al primer full:
"2008, 2009, 2010... La noche cae sobre el mundo. ¿QUé hacer?¿Callar? Siento un sincero respeto por todos aquellos artistas que dedican su vida a su arte: ése es su derecho o su condición. Pero prefiero a aquellos que dedican su arte a la vida." "La estética del oprimido"- Augusto Boal.
