ELS MONSTRES

Em resulta angoixant que, aquests darrers dies, sembla que tot el que faig i el que penso convergeix en els E.U.A.

M'explico.

Fa poquet estava mirant els carrers de la meva ciutat i la majoria de balcons tenen Pares Noels que sembla que vulguin entrar a les cases (a robar els cors - i les ments - dels ciutadans, si més no). 

Rebo un encàrrec per fer un curs sobre la deconstrucció de les tradicions populars i en la lectura de la informació que necessito, descobreixo que no atenem a la diversitat amb la que convivim, però sí a la imposada pel mercat.

I això em fa preguntar: com és possible que estem perdent les nostres tradicions?

Com és que no som capaços de establir diàlegs amb els estrangers que estan al nostre país?

Per què no ens interessem per les seves tradicions?

I, sobretot, per què acatem (perquè no es pot dir d'una altra manera) les tradicions americanes que només es basen en el consumisme, unes tradicions d'un país que no té tradició pròpia i que ha hagut de beure de les tradicions de la vella Europa...

La única explicació que se m'acut és que es tracta d'un imperi mundial que vol dominar el món, l'imperi dels diners! I que en la seva carrera per aconseguir-ho ens fa oblidar qui som, d'on venim, i què volem, i ens fa creure que només volem aquelles coses que el mateix sistema americà posa al mercat, la qual cosa ens manté com esclaus d'un esclavatge que es pretén abolit, però no és cert!.

Us deixo una cita que m'ha inspirat:
"Sense els monstres no sabem el que som; amb ells, no som el que sabem."
Strangers, God and Monsters (2003). Richard Kearney

LAS COSAS RICAS DE COMER

En nuestra pequeñita incursión en LA RIOJA pudimos probar algunos de los manjares más ricosricos de esta navidad, las tapitas (yo me quedé de piedra cuando vi un bar de tapas donde había gran cantidad de vinos, ¡pero una sola tapa!) pero qué decir de Las Quejas... no words ! y después los tomates verdes fritos que saben a precisamente eso... tomates verdes fritos !

Brocheta de gambas y piña

Las quejas

Buenooo, eso de exquisitos !!!

Variado de setaasssss, ricoricorico

LOS MEJORES SOBAOS

Cuando alguién te dice que alguna cosa es la mejor que hay en el mercado, uno siempre duda... porque eso del gusto es algo tan personal... de todos modos uno siempre prueba... y después decide.

Algunos comentan que el macho es el marido de la burra, de la mula... y que algun comentario del tipo de se me ha escapado el macho solo significa que "la acémila masculina se ha ido" no que el que dice la frase haya perdido su sustancia masculina, aunque en determinados casos también sea verdad... ¿o no?

Feliz Año a todos los machos con los que compartimos historias e histerias, especialmente a los sobaos o a los que se dejan sobar... Aviso: sin conservantes!!! como los machos buenos, por tanto hay que consumirlo antes de que caduque!!!

A MOTIVAR-SE. BON ANY 2012 !!

CARAMELOS DE MENTA

Queridos Reyes Magos,

el año pasado me trajísteis "Los dados del amor - nivel I" con los que solo se puede jugar a Tocar / Besar / Chupar labios / pezones / senos... El juego fue muy divertido pero siempre que nos poníamos a jugar, acabábamos todas las personas que estábamos jugando medio enfermas y de muy mal rollo.

Así que para este año (que he sido muy bueno) me gustaría que me trajéseis el nivel II para poder empezar a follar... si no puede ser, aquí les mando unos dados que he hecho yo, acompañados de unos caramelitos con forma, para que podáis ser felices y hacer felices a todos los adultos y todas las adultas del mundo...

Ah, y que sepáis que también podéis jugar 3 personas con los dados (aunque seáis todos del mismo sexo)... Reprimidos !

NESPRESSO I LA LLETJA

Fa uns dies, sopant a casa d'unes amistats, vam poder compartir una magnífica conversa sobre la Llotja i la programació en arts escèniques que s'hi fa, una programació que només pretén arribar a un sector social una mica "estereotipat" per dir-ho amb un eufemisme.

Que consti, abans de continuar, que a mi la Lletja m'agrada molt arquitectònicament com a Palau de Congressos, fins i tot diria que també com a espai escènic, però dubto de l'eficàcia de la seva programació perquè crec que està molt lluny de ser una bona programació, si parlem en termes de democràcia cultural.

Penso que hi ha un sector de persones que creuen que la cultura només és allò perquè (sigui quina en sigui la raó) no tenen accés als mitjans d'informació que els poden advertir que hi ha un altre tipus de cultura igual de bona (o millor fins i tot) i més accessible econòmicament parlant.

Penso també que els tipus d'espectacles que s'hi programen, que segurament estan molt bé (i jo n'he vist algun que estava molt bé) deixen de banda, degut potser a la gran difusió que se'n fa, la resta d'espectacles que es fan a la nostra ciutat... i que la gent que va a la Llotja (una immensa majoria) ho fan (amb tot el dret i això és inqüestionable) com un acte social, de prestigi, més que no pas com un autèntic acte cultural.

Doncs la conversa a casa de les meves amistats va ser molt i molt fructífera en el sentit de refermar-me en això que penso: aquesta és la cultura que ens volen imposar, que volen que consumim, igual que ens volen imposar la compra d'una cafetera Nespresso, com si al mercat no hi hagués res millor, més adequat, més econòmic i, en definitiva, més del nostre gust.

Com ens creen aquestes necessitats?, doncs adornant-ho tot plegat amb uns embolcalls bonics, de coloraines, com els que podem veure a les botigues de la Nespresso (a les quals segur que ens encantaria entrar i hi entrarem aquells que podem i volem decidir quan i com fer-ho igual que ho decidim a la Llotja); però no tenim en compte una cosa, i és que per a la majoria de persones que van a la Llotja o compren aquesta cafetera no es tracta d'una qüestió d'haver decidit quina cultura volen gaudir sinó que directament se'ls fa creure que és l’única cultura que poden consumir, aquesta que els ensenya a no pensar... a no qüestionar... a no decidir... aquesta que ens serveixen amb un embolcall bonic, de coloraines i amb la pretesa idea que serà la millor, i a més a més, reciclable... (permeteu-me que me'n rigui).

Un apunt final: us heu adonat que a la publicitat de la Nespresso ja ni tan sols s'han molestat en amagar que es tracta d'una maniobra americanitzadora, perquè ni tan sols l'han doblada al català, castellà o l’idioma que sigui...? BONES FESTES... o no tan bones si teníeu pensat regalar aquest tipus de cultura... o de cafetera !

producció impreVISIBLE