ARAPONENT

http://www.araponent.cat/noticia/29654/la-cultura-es-la-vitrina-de-les-vitamines-segons-lus-que-sen-fa-pot-ser-o-no-beneficiosa

Fotos: Maria Odina

LA BARCA TEATRE

Mentre espero rebre fotos de l'espectacle EL CRIAT DE 2 AMOS de LA BARCA TEATRE, us deixo aquesta imatge...

Encara he de fer balanç de l'èxit assolit i extreure'n aquelles coses bones (que són moltes) i aquelles que no m'acaben de quadrar (sobretot de la posada en escena)... La gent de la companyia van estar superbs, l'Eva controlava´la il·luminació molt bé (tot i el patiment)  i finalment vam aconseguir treballar a un ritme progressiu des del començament fins a la salutació (que uns dies enrere creia que seria impossible, perquè ens queia el Tercer Acte suposo que a causa del cansament de començar amb massa energia) i fer que el públic que omplia el pabelló de Vilanova fins a la bandera, passés un vespre divertit.

No hi van mancar riures, i mutis aplaudits... i és que quan les persones que estan damunt de l'escenari ho donen tot i s'ho estan passant bé, la gent que estem a baix no ens queda altre remei que passar-ho bé... Per a properes representcions s'hauran de plantejar de portar alguns bancs "de missa" perquè casi ens vam quedar sense cadires...

ENHORABONA BARQUERES i BARQUERS!!!!

L'obra de “Les Bruixes del Pont del Boc” rememora indrets emblemàtics de l’Horta

Uns 70 veïns i veïnes de les Partides de Copa d’Or i Sot de Fontanet participen en la segona edició de l'obra, que enguany s’inclou com a activitat de les Festes de la Tardor

L’obra “Les Bruixes del Pont del Boc” ha rememorat diferents espais i indrets emblemàtics de l’Horta, amb la representació de la vida i les penúries dels avantpassats que hi van viure. Uns 70 veïns i veïnes de les Partides de Copa d’Or i Sot de Fontanet han participat en l’espectacle, que han seguit centenars de persones. La tinenta d’alcalde Montse Parra i els regidors Dolors Arderiu i Josep Barberà han assistit a la representació, que enguany s’ha organitzat després de l’èxit de la primera edició, l’any passat.

“Les Bruixes del Pont del Boc”, amb guió i direcció de Jaume Belló, és una representació que surt del local social de Copa d’Or i ressegueix el Camí Vell d’Albatàrrec fins arribar a l’esmentat pont. Durant el recorregut, hi ha diverses parades on es fan escenes. En acabar l’obra, l’AV de veïns ha organitzat un sopar medieval, amb l’ambientació pròpia de l’època.

Aquesta representació s’inclou en el programa d’actes de les Festes de la Tardor i compta amb suport de l’Ajuntament de Lleida.

El vídeo de la primera representació de Les Bruixes del Pont del Boc es va presentar al setembre, amb la tinenta d’alcalde Montse Parra; el president del l’Ateneu Popular, Xavier Eritja; i el president de l'AV de Copa d'Or i Sot de Fontanet, Francesc Rosselló

LES BRUIXES DEL PONT DEL BOC

Recordo haver dit algun cop que només qui creu realment en allò que fa pot arribar a bon terme. A la partida Copa d'Or i Sot de Fontanet, ho han demostrat una altra vegada... Enguany han tornat a posar en escena una Festa-Espectacle que, tot i ser una meravella de teatre itinerant de carrer, el que busca (no ho oblidem) és fer patrimoni: donar a conèixer a la gent el seu PONT, que es catalogui, que no s'abandoni l'horta i moltes altres coses que, instal·lats com estem en un món de presses i ciment, ens fan oblidar que som una terra de pagesos i fruiters de la vora del riu (quin sigui)... Enguany, veient l'espectacle (que va començar l'any passat amb molts esforços per part de totes les persones que hi van intervenir d'una manera o altra i als que vull donar les gràcies! tot i que em va ser impossible veure'l)... dic: enguany m'he adonat que hi ha moltes altres coses al darrere d'un espectacle senzill de guió i de representació... i és que els fets històrics no canvien tant... al S XVI es penjaven bruixes a la forca perque coneixien molt bé la terra que trepitjaven i com s'esdevindrien les collites i les riuades... però avui dia continuen "penjant" els pagesos que no poden vendre la seva fruita, perquè saben que és un sector important i per això els fa por... no sé qui ha decidit que no s'ha de deixar que els pagesos es facin rics a la ciutat de Lleida o qualsevol altra perquè potser acabarien tenint massa poder...

Us deixo una foto d'un dolent que acusava bruixes, un bo que les salvà de ser penjades, i un que ni sap si és bo o dolent, però que està molt satisfet d'aquesta feina que fan les veines i veïns de la partida. Enhorabona a totes i a tots per creure i per lluitar dia rere dia en un projecte com aquest!!!

EL CIRCO DE LA MARIPOSA

L'ENTREVISTA AL CAFEÏNA

En aquest link podeu ens podeu veure amb la Mariví parlant de teatre, de la Fira de Tàrrega, i altres coses relacionades. Interessant xerrada com sempre... i amb la Meri, radical que no em volia fer un tongo amb el premi que sortejava!

http://lleidatelevisio.xiptv.cat/video/57201/2392011?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

COMENÇO A L'AULA DE NOU

Després d'un any sabàtic, començo de nou a l'Aula!... Enguany la proposta és treballar a partir d'un personatge inquietant: el personatge d'Ofèlia... pintores, pintors, dramaturgues i dramaturgs, poetes i poetesses han parlat d'ella com una de les dones que ha creat més malestar en la literatura de tots els temps; fins al punt de ser imitada per algunes suicides famoses...

Us deixo un poema que descriu molt bé la VIDAMORT d'aquest personatge:

La mujer alcanza la perfección.

Su cuerpo
Muerto porta la sonrisa del deber cumplido,
La ilusión de una necesidad griega
Fluye por los papiros de su toga,
Sus pies desnudos
Parecen estar diciendo:
Hemos llegado hasta aquí, es el fin.
Dos bebés muertos hechos ovillo, serpientes blancas,
Cada uno prendido a un pellejo
De leche, ya vacío.
Ella los ha replegado
Hacia su cuerpo como pétalos
De una rosa que se cierra cuando el jardín
Se endurece y las fragancias sangran
Desde las dulces y profundas gargantas de la flor nocturna.
La luna no se habrá de entristecer,
Allá en su atalaya de hueso.
Tiene, de todo esto, la costumbre.
A rastras crujen sombras negras.
" Morir es un arte, como todo.
Yo lo hago excepcionalmente bien.
Tan bien, que parece un infierno.
Tan bien, que parece de veras.
Supongo que cabría hablar de vocación...."
(SILVIA PLATH)