Quan un es posa a treballar nous llenguatges artístics, sempre té el dubte de si s'entendran, si agradaran, si seran ben rebuts o acceptats pel públic... però de fet, sempre són dubtes que consisteixen en "com serà" el que en sortirà de tot plegat... Quan a principis d'any començava aquest projecte, anant a les jornades de la Universitat, fent xerrades amb l'Òscar i el Jordi sobre el que preteníem amb aquesta recerca, creia que la realitat, el "procés" hauria estat molt diferent, que hauria estat una recerca de les de debò, d'aquelles en les que pots anar provant coses i descartant les que no funcionen... Però ja m'estic acostumant a que les coses NO siguin mai com un espera, com un voldria... Ja sé que només estem en una fase inicial, però, com sempre, ens topem amb la dura realitat d'anar a contratemps quan creem un nou espectacle, cosa que fa que la il·lusió es perdi pel camí, no sé el que significarà per mi aquesta nova vessant de músic d'espectacle però m'hauria agradat haver-la gaudit d'una altra manera, sense pressa, poc a poc...
* Potser ens pesarà massa el fet d'haver de fer un producte que agradi als altres, més que no pas un producte que ens agradi a nosaltres i defensar-lo fins el final...
* Potser acabarà sent un espectacle que ens porti per nous camins que encara estan per descobrir en el nostre àmbit...
* Potser s'acabarà tot amb un moltes gràcies per venir...
* Potser serà una autèntica revolució...
* Potser no hi haurà cap potser...
