EL JOC DE LES PREGUNTES - CAPÍTOL 5 BIS

De totes maneres, no importa a qui estimis o qui et faci trempar, si tens polla ets un tio, això no ho pots canviar... encara que el teu gènere sigui femení aquí dalt, el teu sexe continua sent masculí aquí baix.

EL JOC DE LES PREGUNTES - CAPÍTOL 5

¿Qué quiero? ... ¡Que quiero!... Quiero que... resulta difícil decidirse... encontrar una razón, o, al menos, un motivo para que se desvanezcan mis dudas, sobre lo que soy, sobre lo que siento mientras estoy con una y con otro...

EL JOC DE LES PREGUNTES - CAPÍTOL 4

Dues vegades… Dues… només dues vegades em vaig haver de despullar per adonar-me que m’havia enamorat de tu. La primera va ser un caos precipitat, efímer i instantani. Descobrir-te un sexe que per tu era desconegut, i no et vaig preguntar res perquè no necessitava saber res. Només vaig haver de tornar a fer el llit… ¡He de marxar!... ¿Ja?, ¿no vols dutxar-te?... No… la primera vegada va acabar pràcticament abans de començar i desprès el ritual de sempre: vestir-se un altre cop. Moltes vegades penso que a la velocitat amb la que follem no caldria ni desvestir-nos, no caldria fer tot aquest ritual… La segona vegada va arribar sense pressa desprès d’un temps de dubtes… tornar-nos a veure per casualitat en el mateix lloc… seguint el mateix ritual.. He de marxar… ¿ja?... Si ya… Un altre cop el somni efímer… un altre cop el conjunt de petits rituals estúpids però en el que algun cop cal confiar. La segona vegada vaig descobrir que m’havia enamorat de tu dues vegades… dues… desprès d’aquestes dues vegades, la meva vida semblava completament carregada de sentit… Però ara ja no vull estimar, no et demano res, res impossible, perquè crec que la vida ha de ser una cosa molt més senzilla, sense tanta pressa… sense tants rituals.

EL JOC DE LES PREGUNTES - CAPÍTOL 3

Sus ojos parecen mirar a través mío. No puedo hablarle sin… me siento indefenso en estos momentos y sé que no hay remedio… sé que no hay remedio para mi… Yo he sido un hombre sólo porque he querido, y es cierto, he sido un hombre feliz… acabo de descubrir a otro hombre, no es especial, no es extraordinario, solo es un hombre que suda como yo, que respira como yo, y que dice palabras inútiles, aunque no tantas como yo… ¿Por qué las cosas llegan siempre demasiado tarde?... se acercó a mi y algunas partes de él me tocaron, me tocan a menudo hasta que solo queda un espacio entre nosotros, un espacio que cuando él no está se convierte en un abismo.

EL JOC DE LES PREGUNTES - CAPÍTOL 2

Muchos hombres me han amado. Muchos. Y a muchos he despreciado también… en realidad a todos los que conocí después de él… para mi no existe otro placer que tenerle a mi lado, preguntarle, preguntarle todo lo que quiero saber y callarme cuando quiero ser dueña de mí misma y de mi silencio, cuando quiero ser dueña de mi soledad cuando estoy junto a él..

EL JOC DE LES PREGUNTES

És una obra que vaig escriure ja fa un temps i que aniré lliurant en capítols,però només les parts monologades, no els diàlegs, que penso que serien difícils d'entendre per aquí... de tota manera, qui vulgui saber més coses que les pregunti.

salut a qui ho llegeixi, (si és que ho llegeix algú)!

EL JOC DE LES PREGUNTES - CAPÍTOL 1

És tremendament difícil estimar. Saber què dir i quan dir-ho sense haver de pensar si allò que s’està dient és veritat i sense que les paraules es converteixin en un diàleg que no porta enlloc... però amb la sensació que hem d’estar molt concentrats per no caure en el parany de la mentida. Arriba un moment que et canses de passar per la vida de moltes persones, de persones que no t’ofereixen res que tingui sentit. Et canses de no sentir-te arrelat.