JAUME BELLÓ

HE COMPRAT 24 CD’s

2012-02-09T01:18:00.000-08:00

En cada un d’ells enregistraré una cançó de la meva vida.

Em serà fàcil, hi ha moltes cançons que han marcat moments importants.

Tothom les tenim... és per això que es fan les cançons, no?

Perquè són moments importants per qui les crea i vol compartir-ho amb qui les escolta, i en aquell moment passen a ser moments importants per a qui les escolta també.

CD 1- ...

CD 2- ...

CD... m’acabo d’adonar que em costa molt organitzar les cançons de la meva vida i que n’hi ha moltíssimes, que em porten molts records bons i altres de no tan bons... algunes pertanyen a moments molt feliços, altres a moments plens de malenconia... però de les que poso a la llista us en podria explicar al detall la imatge que hi ha relacionada, tot el que passava mentre sonava quan va passar a formar part de la banda sonora de la meva vida...

Mireu, aquesta és la llista que he fet avui, dijous 9 de febrer de 2012 entre les 5 i les 6 de la matinada; m’he despertat... Les volia posar en un ordre concret però no me n’he sortit... i segurament un altre dia les cançons que posaria en la llista serien diferents... o possiblement podria omplir cada un dels 24 cd’s amb 24 cançons.

PODEU CLICAR DAMUNT DEL TÍTOL PER SENTIR-LA

CD 1 - LA GALLINA MARCELINA

CD 2 - LA TIETA - Joan Manuel Serrat
CD 3 - TE AMARÉ - Miguel Bosé
CD 4 - ÉCHAME A MI LA CULPA - Albert Hammond
CD 5 - RASPUTIN - Boney M
CD 6 - UNCLE VICTOR - Viva la Gente
CD 7 - MY SHARONA - The Knack
CD 8 - ¡BAILAD! - Red de San Luis
CD 9 - ON MY OWN - Nikka Costa
CD 10 - EL JARDIN PROHIBIDO - Sandro Giacobbe
CD 11 - IN THE AIR TONIGHT - Phil Collins
CD 12 - CADA LOCO CON SU TEMA - J.M. Serrat
CD 13 - GUILTY - Barry Gibb & Barbra Streisand
CD 14 - EBONY & IVORY - P. McCartney & S. Wonder
CD 15 - GONNA GET ALONG WITHOUT YOU NOW - Viola Wills
CD 16 - PASS THE DUTCHIE - Musical Youth
CD 17 - CAN'T TAKE MY EYES OFF YOU - Boy Town Gang
CD 18 - C'EST LA OUATE - Caroline Loeb
CD 19 - VENENO EN LA PIEL - Radio Futura
CD 20 - TWO HEARTS - Phil Collins
CD 21 - BASURA - Los panchos
CD 22 - ENJOY THE SILENCE - Depeche Mode
CD 23 - YOUKALI - Kurt Weill/Ute Lemper
CD 24 - MY SONG - Elton John

La canción de las noches perdidas - Sabina

2012-02-08T01:28:00.000-08:00

LA MÚSICA

QUE VOLDRIA

EN EL MONÒLEG

DE LA

PERLA NEGRA
(QUE PODEU LLEGIR
A L'ENTRADA DE SOTA
...US L'IMAGINEU??)

LA PERLA NEGRA

2012-02-08T01:23:00.000-08:00

He trobat la manera de sobreviure a aquest infern de fum, d’homes cridaners, de dones de la nit...

Quan el fum se m’enganxa a la gola i els insans vapors del perfum barat que es respira aquí amenacen d’ofegar-me, penso en la meva infància. Només em cal tancar els ulls i recordar la tèbia brisa que ve del mar a la meva petita ciutat. Quan tenia deu anys somiava amb els grans escenaris. Si la meva mare fos aquí ara. Bé, no aquí, aquest no és un lloc per a ella. Vull dir que si la pogués veure d’aquí una estona al tornar a casa...

Em couen els ulls. Aquesta nit el fum sembla més espès i més àcida l’olor de suor. Alguna cosa passa allà al fons, alguna cosa que no arribo a veure amb claredat.

I si em convertís en la millor cantant de boleros del món, t’imagines?, la meva veu, el meu talent, les meves ressaques, tots els meus molts homes dolents, tot junt dins d’un got d’absenta que aconseguís alegrar-me les nits de solitud sense ell... per sort tinc tots els discos de l’Omara Portuondo, només ella aconsegueix consolar-me de la seva absència en aquestes quatre parets mentre els carrers es saturen de xulos i de putes asmàtiques.

Arriba un moment en que una ja no sap si aquesta imatge que torna cada poca estona és un record, un tros de pel•lícula, un bocí d’un conte mal contat quan ja estem a punt de caure de tant borratxos com anem... El cas és que, molt sovint, veig una dona caminant enmig de la nit per uns carrers de pedra força empinats. Una dona que va amb talons alts i les voreres rellisquen tant que ha d'aguantar-se a les finestres per poder arribar a la propera cantonada. La dona ha sortit d’una emissora de ràdio i sembla que s’encamina cap a una reunió important perquè porta un model de Dior. Qui és aquesta dona? Podria ser alguna amiga meva, molt estimada, podria ser jo mateixa, només sé que la visió, el miratge, porta sabates de taló d’agulla fets a mà i ni tan sols es molesta en mirar per damunt de la seva espatlla per veure si algú la segueix.

No hi ha qui entengui aquesta sorollada. El meu cap ha caigut damunt les tecles del piano i tot el fum del món s’ha concentrat en la meva tràquea. No puc respirar. Noto com m’adormo i en el meu malson descobriré que la història de la meva vida és tan sòrdida i banal que no serviria ni per escriure un bolero de segona classe...

I tampoc hi hauria ningú per cantar aquest ínfim bolero fet d’oblit i de nostàlgia.

SALSÓN.wmv

2012-02-08T00:25:00.000-08:00

TOI CONFUNDÍO !!!!

2012-02-03T04:33:00.000-08:00

Una de les coses que més aprecio de la gent que m'envolta és la seva capacitat per fer-me riure... aquí us deixo dues imatges de col·legues una mica confosos... No em direu que emmig d'això no es pot escriure una nova teoria sobre els cossos mutants, els cossos obsolets o els cossos confosos !!!

LA SOCIEDAD MULTIÉTNICA - GIOVANNI SARTORI

2012-01-27T01:51:00.000-08:00

Segons Giovanni Sartori una bona societat és aquella societat pluralista basada en la tolerància i el reconeixement i respecte a la diversitat cultural... L'autor es pregunta fins quin punt pot aquesta societat oberta acollir els “enemics culturals” que la refusen.

Un anàlisi teòric molt interessant que emmarca aquells problemes pràctics que les nostres personalitats polítiques enfornten amb una lleugeresa esferïdora...

Lectura molt recomanable si teniu ganes de rumiar una mica sobre la situació de la nostra societat actual !!!

ART DE CARRER - REUS

2012-01-26T05:11:00.000-08:00

Una obra no sempre significa allò que l'autor/autora/artista vol que signifiqui... El SIGNIFICAT és el resultat de les paraules, silencis, gestos...... signes.......... i tots els elements i totes les relacions que s'estableixen entre aquests signes...

COMENÇA UN NOU PROCÉS DE SENSIBILITZACIÓ!!!

2012-01-19T03:00:00.000-08:00

Resulta fantàstic quan algú considera que pots utilitzar les arts escèniques per crear sensibilització (i no només per entretenir, que també està molt bé)...

Jo fa temps que hi treballo en aquesta línia, practicament diría que així va ser com va començar el meu camí com a professional de les arts escèniques sota l'acollida i la proposta de la Rosa Solsona a l'Escola d'Adults de la Mariola... és vertiginós el fet de poder aplicar les arts en temes relacionats amb la inclusió social. L'únic que cal és trobar el fonament ideològic que serveixi de base i suport a aquest treball... I en això estem!!!

AMANIR UNA AMANIDA

2012-01-16T04:35:00.000-08:00

No és fàcil trobar l'amanida perfecta... igual que no és facil trobar els ingredients perfectes per a un espectacle... quant se'n posa de text, de treball corporal, de tots aquells materials que es van treballant, està en el gust i el desig de cada artista decidir quanta amanida cal posar, però després cal decidir també com s'amaneix l'amanida... en això estem treballant amb la teoria dels cossos mutants... cada vegada s'està definint més com una teoria combinatòria i ens n'anem sortint força bé !!!

Com es pot combinar un all, una poma i una magrana ???

CANVIAR DE PARADIGMES

2012-01-09T07:09:00.000-08:00

Hi havia una vegada una noieta cega que es passava els dies asseguda al carrer, amb una manta, una tassa i un bocí de cartró, escrit amb un retolador blau, on hi deia:

Un dia, va passar per allà una artista, es va aturar a deixar-li unes monedes, i en veure els pocs diners que tenia a la tassa, sense demanar-li permís va agafar el bocí de cartró, el va girar i va agafar un retolador negre que ella portava sempre, i va escriure un altre missatge... I va marxar sense dir res més.

A la tarda, l’artista va tornar a passar pel davant de la cantonada on hi havia la cega que demanava almoina; la seva tassa estava plena de bitllets i monedes.

La cega, que va reconèixer les seves passes, li va preguntar si havia estat ella, qui havia tornat a escriure el cartell i sobretot, què hi havia escrit. L’artista li va contestar: "Res que no sigui tan cert com el teu anunci, però ho he escrit amb unes altres paraules". Va somriure i va marxar...

Missatge: “Si fas allò que sempre has fet, obtindràs els mateixos resultats que sempre has obtingut.”... però se’n poden fer múltiples lectures.

L’ESTRATÈGIA DE LA FI DEL MÓN I ELS SIMPSONS

2012-01-05T03:31:00.000-08:00

Com sempre que parlem de MONSTRES AMERICANS hi ha rumors que acaben de posar la cirereta del pastís... El rumor de la fi del món - que segons algunes persones tindrà lloc enguany - segurament anirà molt bé a una sèrie d’aprofitats que han començat a deixar anar rius de tinta sobre el tema (i en aquest sentit jo mateix m’estic convertint en un d’ells mentre escric això).

Actualment hi ha uns 300 llibres que parlen sobre aquest fenomen a Amazon, i les pàgines que parlen sobre l’afer s’han multiplicat com la grip (de fet és el mateix cas que la grip A).

La més flagrant, segons denuncia l’astrobiòleg de la NASA David Morrison, és una web falsíssima sobre ciència que han editat els promotors del film «2012».

www.instituteforhumancontinuity.com

El lloc, un muntatge publicitari, teòricament per la supervivència de la Humanitat, on s’assegurava que fou fundat el 1978 per líders internacionals de governs, de l’esfera econòmica i de l'àmbit de la ciència, i on es deia que al 2004 els científics havien confirmat l’existència -amb un 94% de probabilitats- que el món seria destruït l’any 2012.

Tècnica de marketing víric, en la qual els americans són uns autèntics monstres, perquè s’expandeix com els virus informàtics, no és innocent, ni molt menys. Busca -com sempre- resultats econòmics a través la mentida, el que passa és que aquesta mena de publicitats (com tantes altres) solen confondre a moltes persones i generen pors innecessàries en aquelles persones que no sabem/saben llegir entre línies.

Un altre dels casos infames: la capçalera del Simpsons feta per Bansky que podeu veure a:

http://www.youtube.com/watch?v=sh1LhJzF3rE&feature=related

El conegut graffiter británic Banksy denuncia (en teoria) amb humor negre les males condiciones laborals que la mateixa sèrie provoca en els treballadors de països asiàtics que fabriquen el merchandising i donen color als capítols (d'aquí el color groc dels personatges?). Aquesta capçalera, després de 20 anys d’èxit de la sèrie, no farà que els espectadors deixem de veure-la (i això ho saben molt bé els monstres del marketing americans) és una simple maniobra que fa que el mateix refús que provoca s’absorbeixi i es normalitzi… i de sobte acabem convertint l’explotació en una cosa acceptada, que consumim lleugerament, sense CAP MENA de conseqüències, (m'incloc jo també perquè m’agrada molt la sèrie)... Però si ho pensem fredament, la FOX (l'empresa productora) el que aconsegueix es fer perdre tota credibilitat a un artista que es caracteritzava per la forta denúncia social en el seu art de carrer...

Per tant no deixa de ser tot una estratègia ben planificada que hauríem de saber reconèixer.

HAY QUE BUSCARSE UN AMANTE

2012-01-03T03:06:00.000-08:00

Muchas personas tienen un amante y otras quisieran tenerlo. Y también están las que no lo tienen, o las que lo tenían y lo perdieron. Y son generalmente estas dos últimas, las que vienen a mi consultorio para decirme que están tristes o que tienen distintos síntomas como insomnio, falta de voluntad, pesimismo, crisis de llanto o los más diversos dolores.

Me cuentan que sus vidas transcurren de manera monótona y sin expectativas, que trabajan nada más que para subsistir y que no saben en qué ocupar su tiempo libre. En fin, palabras más, palabras menos, están verdaderamente desesperanzadas.

Antes de contarme esto ya habían visitado otros consultorios en los que recibieron la condolencia de un diagnóstico seguro:

"Depresión" y la infaltable receta del antidepresivo de turno.

Entonces, después de que las escucho atentamente, les digo que no necesitan un antidepresivo; que lo que realmente necesitan, ES UN AMANTE.

Es increíble ver la expresión de sus ojos cuando reciben mi veredicto. Están las que piensan: ¡Cómo es posible que un profesional se despache alegremente con una sugerencia tan poco científica!. Y también están las que escandalizadas se despiden y no vuelven nunca más.

A las que deciden quedarse y no salen espantadas por el consejo, les doy la siguiente definición:

AMANTE es: "Lo que nos apasiona". Lo que ocupa nuestro pensamiento antes de quedarnos dormidos y es también quien a veces, no nos deja dormir.

Nuestro amante es lo que nos vuelve distraídos frente al entorno. Lo que nos deja saber que la vida tiene motivación y sentido.

A veces a nuestro amante lo encontramos en nuestra pareja, en otros casos en alguien que no es nuestra pareja. También solemos hallarlo en la investigación científica, en la literatura, en la música, en la política, en el deporte, en el trabajo cuando es vocacional, en la necesidad de trascender espiritualmente, en la amistad, en la buena mesa, en el estudio, o en el obsesivo placer de un hobby...

En fin, es "alguien" o "algo" que nos pone de "novio con la vida" y nos aparta del triste destino de durar.

Y que es durar? - Durar es tener miedo a vivir. Es dedicarse a espiar como viven los demás, es tomarse la presión, deambular por consultorios médicos, tomar remedios multicolores, alejarse de las gratificaciones, observar con decepción cada nueva arruga que nos devuelve el espejo, cuidarnos del frío, del calor, de la humedad, del sol y de la lluvia.

Durar es postergar la posibilidad de disfrutar hoy, esgrimiendo el incierto y frágil razonamiento de que quizás podamos hacerlo mañana.

Por favor no te empeñes en durar, búscate un amante, se vos también un amante y un protagonista... de la vida. Pensá que lo trágico no es morir, al fin y al cabo la muerte tiene buena memoria y nunca se olvidó de nadie.

Lo trágico, es no animarse a vivir; mientras tanto y sin dudar, búscate un amante...

La psicología después de estudiar mucho sobre el tema descubrió algo trascendental: "Para estar contento, activo y sentirse feliz, hay que estar de novio con la vida".

JORGE BUCAY

ELS MONSTRES

2012-01-03T01:49:00.000-08:00

Em resulta angoixant que, aquests darrers dies, sembla que tot el que faig i el que penso convergeix en els E.U.A.

M'explico.

Fa poquet estava mirant els carrers de la meva ciutat i la majoria de balcons tenen Pares Noels que sembla que vulguin entrar a les cases (a robar els cors - i les ments - dels ciutadans, si més no).

Rebo un encàrrec per fer un curs sobre la deconstrucció de les tradicions populars i en la lectura de la informació que necessito, descobreixo que no atenem a la diversitat amb la que convivim, però sí a la imposada pel mercat.

I això em fa preguntar: com és possible que estem perdent les nostres tradicions?

Com és que no som capaços de establir diàlegs amb els estrangers que estan al nostre país?

Per què no ens interessem per les seves tradicions?

I, sobretot, per què acatem (perquè no es pot dir d'una altra manera) les tradicions americanes que només es basen en el consumisme, unes tradicions d'un país que no té tradició pròpia i que ha hagut de beure de les tradicions de la vella Europa...

La única explicació que se m'acut és que es tracta d'un imperi mundial que vol dominar el món, l'imperi dels diners! I que en la seva carrera per aconseguir-ho ens fa oblidar qui som, d'on venim, i què volem, i ens fa creure que només volem aquelles coses que el mateix sistema americà posa al mercat, la qual cosa ens manté com esclaus d'un esclavatge que es pretén abolit, però no és cert!.

Us deixo una cita que m'ha inspirat:
"Sense els monstres no sabem el que som; amb ells, no som el que sabem."
Strangers, God and Monsters (2003). Richard Kearney

LAS COSAS RICAS DE COMER

2012-01-02T03:01:00.000-08:00

En nuestra pequeñita incursión en LA RIOJA pudimos probar algunos de los manjares más ricosricos de esta navidad, las tapitas (yo me quedé de piedra cuando vi un bar de tapas donde había gran cantidad de vinos, ¡pero una sola tapa!) pero qué decir de Las Quejas... no words ! y después los tomates verdes fritos que saben a precisamente eso... tomates verdes fritos !

Brocheta de gambas y piña

Las quejas

Buenooo, eso de exquisitos !!!

Variado de setaasssss, ricoricorico

LOS MEJORES SOBAOS

2012-01-02T02:49:00.000-08:00

Cuando alguién te dice que alguna cosa es la mejor que hay en el mercado, uno siempre duda... porque eso del gusto es algo tan personal... de todos modos uno siempre prueba... y después decide.

Algunos comentan que el macho es el marido de la burra, de la mula... y que algun comentario del tipo de se me ha escapado el macho solo significa que "la acémila masculina se ha ido" no que el que dice la frase haya perdido su sustancia masculina, aunque en determinados casos también sea verdad... ¿o no?

Feliz Año a todos los machos con los que compartimos historias e histerias, especialmente a los sobaos o a los que se dejan sobar... Aviso: sin conservantes!!! como los machos buenos, por tanto hay que consumirlo antes de que caduque!!!

A MOTIVAR-SE. BON ANY 2012 !!

2011-12-31T08:46:00.000-08:00

CARAMELOS DE MENTA

2011-12-26T06:27:00.000-08:00

Queridos Reyes Magos,

el año pasado me trajísteis "Los dados del amor - nivel I" con los que solo se puede jugar a Tocar / Besar / Chupar labios / pezones / senos... El juego fue muy divertido pero siempre que nos poníamos a jugar, acabábamos todas las personas que estábamos jugando medio enfermas y de muy mal rollo.

Así que para este año (que he sido muy bueno) me gustaría que me trajéseis el nivel II para poder empezar a follar... si no puede ser, aquí les mando unos dados que he hecho yo, acompañados de unos caramelitos con forma, para que podáis ser felices y hacer felices a todos los adultos y todas las adultas del mundo...

Ah, y que sepáis que también podéis jugar 3 personas con los dados (aunque seáis todos del mismo sexo)... Reprimidos !

NESPRESSO I LA LLETJA

2011-12-24T07:52:00.000-08:00

Fa uns dies, sopant a casa d'unes amistats, vam poder compartir una magnífica conversa sobre la Llotja i la programació en arts escèniques que s'hi fa, una programació que només pretén arribar a un sector social una mica "estereotipat" per dir-ho amb un eufemisme.

Que consti, abans de continuar, que a mi la Lletja m'agrada molt arquitectònicament com a Palau de Congressos, fins i tot diria que també com a espai escènic, però dubto de l'eficàcia de la seva programació perquè crec que està molt lluny de ser una bona programació, si parlem en termes de democràcia cultural.

Penso que hi ha un sector de persones que creuen que la cultura només és allò perquè (sigui quina en sigui la raó) no tenen accés als mitjans d'informació que els poden advertir que hi ha un altre tipus de cultura igual de bona (o millor fins i tot) i més accessible econòmicament parlant.

Penso també que els tipus d'espectacles que s'hi programen, que segurament estan molt bé (i jo n'he vist algun que estava molt bé) deixen de banda, degut potser a la gran difusió que se'n fa, la resta d'espectacles que es fan a la nostra ciutat... i que la gent que va a la Llotja (una immensa majoria) ho fan (amb tot el dret i això és inqüestionable) com un acte social, de prestigi, més que no pas com un autèntic acte cultural.

Doncs la conversa a casa de les meves amistats va ser molt i molt fructífera en el sentit de refermar-me en això que penso: aquesta és la cultura que ens volen imposar, que volen que consumim, igual que ens volen imposar la compra d'una cafetera Nespresso, com si al mercat no hi hagués res millor, més adequat, més econòmic i, en definitiva, més del nostre gust.

Com ens creen aquestes necessitats?, doncs adornant-ho tot plegat amb uns embolcalls bonics, de coloraines, com els que podem veure a les botigues de la Nespresso (a les quals segur que ens encantaria entrar i hi entrarem aquells que podem i volem decidir quan i com fer-ho igual que ho decidim a la Llotja); però no tenim en compte una cosa, i és que per a la majoria de persones que van a la Llotja o compren aquesta cafetera no es tracta d'una qüestió d'haver decidit quina cultura volen gaudir sinó que directament se'ls fa creure que és l’única cultura que poden consumir, aquesta que els ensenya a no pensar... a no qüestionar... a no decidir... aquesta que ens serveixen amb un embolcall bonic, de coloraines i amb la pretesa idea que serà la millor, i a més a més, reciclable... (permeteu-me que me'n rigui).

Un apunt final: us heu adonat que a la publicitat de la Nespresso ja ni tan sols s'han molestat en amagar que es tracta d'una maniobra americanitzadora, perquè ni tan sols l'han doblada al català, castellà o l’idioma que sigui...? BONES FESTES... o no tan bones si teníeu pensat regalar aquest tipus de cultura... o de cafetera !

producció impreVISIBLE

2011-12-23T01:27:00.000-08:00

Videopoema - Producció impreVISIBLE

2011-12-20T05:55:00.000-08:00

El videopoema que vam construir el cap de setmana amb la Yasmina, el David, el Mateo i jo mateix...
MÚSICA: Albert Flores

Esperem que sigui només la primera d'un gran nombre de produccions impreVISIBLES.

QUÈ ÉS LA TEORIA DELS COSSOS MUTANTS??

2011-12-20T01:02:00.000-08:00

Encara no ho sabem prou bé, però estem investigant quines coses es posen en marxa en els cossos de les actrius i dels actors quan estan interpretant. La recerca de la veritat més propera a partir de textos dificils, ús de materials i objectes i treball amb el desequilibri i el fracàs... l'estètica del ritual quan aquest ja ha començat a esgotar totes les possibilitats.

Laboratori d'interpretació a partir d'idees de J. Grotowski en l'estat més pur a l'Aula Municipal de Teatre de Lleida...

CUERPO DE PAJILLERAS

2011-12-16T04:48:00.000-08:00

En diciembre de 1840, se autorizaba la creación (merced a una especialísima dispensa del Obispo de Andalucía) del Cuerpo de Pajilleras del Hospicio de San Juan de Dios, de Málaga.

Las pajilleras de caridad (como se las empezó a denominar en toda la península) eran mujeres que, sin importar su aspecto físico o edad, prestaban consuelo con maniobras de masturbación a los numerosos soldados heridos en las batallas de la reciente guerra carlista española.

La autora de tan peculiar idea, había sido la Hermana Sor Ethel Sifuentes, una religiosa de cuarenta y cinco años que cumplía funciones de enfermera en el ya mencionado Hospicio. Sor Ethel había notado el mal talante, la ansiedad y la atmósfera saturada de testosterona en el pabellón de heridos del hospital. Decidió entonces poner manos a la obra y comenzó junto a algunas hermanas a "pajillear" a los robustos y viriles soldados sin hacer distingos de grado. Desde entonces, tanto a soldados como a oficiales, les tocaba su "pajilla" diaria. Los resultados fueron inmediatos.

El clima emocional cambió radicalmente en el pabellón y los temperamentales hombres de armas volvieron a departir cortésmente entre sí, aún cuando en muchos casos, hubiesen militado en bandos opuestos.

Al núcleo fundacional de hermanitas pajilleras, se sumaron voluntarias seculares, atraídas por el deseo de prestar tan abnegado servicio. A estas voluntarias, se les impuso (a fin de resguardar el pudor y las buenas costumbres) el uso estricto de un uniforme: una holgada hopalanda que ocultaba las formas femeniles y un velo de lino que embozaba el rostro.

El éxito rotundo, se tradujo en la proliferación de diversos cuerpos de pajilleras por todo el territorio nacional, agrupadas bajo distintas asociaciones y modalidades. Surgieron de esta suerte, el Cuerpo de Palilleras de La Reina, Las Pajilleras del Socorro de Huelva, Las Esclavas de la Pajilla del Corazón de María y ya entrado el siglo XX, las Pajilleras de la Pasionaria que tanto auxilio habrían de brindarles a las tropas de la República.

El gran éxito del Cuerpo de Pajilleras del Hospicio de San Juan de Dios, de Málaga hizo que proliferaran no sólo en España (el Cuerpo de Palilleras de La Reina, Las Pajilleras del Socorro de Huelva, Las Esclavas de la Pajilla del Corazón de María y las Pajilleras de la Pasionaria que tanto auxilio habrían de brindarle a las tropas de la República), sino también en América latina donde las pajilleras tuvieron trabajo durante la guerra civil mexicana.

Grupos como las Hermanas de la Consolación (organización laica de creencias religiosas) ayudaron a los combatientes mejicanos que recibían consuelo desde las manos de tan dedicadas y delicadas Hermanas. Hecho que llevo a ser conocidas como las mami-chingonas o las ordeñamecos.

De México la costumbre pasó a las Antillas, en donde tuvieron particular éxito las "sobagüevo" dominicanas, sexagenarias que dedicaban sus tardes en esta peculiar forma deservicio social.

El último lugar en América donde hicieron fortuna estas abnegadas damas, fue el Brasil. Allí la columna Prestes fue acompañada en su marcha por una trouppe reducida pero eficiente de damitas paulistas –llamadas beixapau- que acaban con la pena de los soldados con sus movimientos de manos.

La costumbre desapareció tras la segunda guerra y hasta la fecha se desconoce la existencia de otras congregaciones.

Diversas fuentes orales a orillas del Paraná comentan que en la villa conocida en el siglo XIX como Pago de los Arroyos hubo un pequeño agrupamiento dedicado durante algunas décadas a esta actividad. Eran conocidas como las "Hijas de Nuestra Señora del Vergo Encarnado", en referencia y dudoso homenaje póstumo a su anciana fundadora, fallecida con las manos en la masa, junto a un soldado, en su día de descanso.

The Edsels Rama Lama Ding Dong Live - Doo Wop.avi.mp4

2011-12-15T00:25:00.000-08:00

ÉS CLAR, UN QUAN VEU AIXÒ NO POT VOLER SER UNA ALTRA COSA QUE VOCALISTA D'ORQUESTRA, I PORTAR AMERICANES DE COLORS !!!

UN TEXT DESCARTAT DE LA TEORIA DELS COSSOS MUTANTS

2011-12-13T04:07:00.000-08:00

APENAS ESTE CUERPO – SEBASTIANO PAULI

(1684-1751) "PREDICHE QUARESMALI"

Apenas este cuerpo, bien compuesto no obstante y bien organizado, sea encerrado en el sepulcro, cambia de color, y se vuelve amarillo y pálido pero de una palidez y una lucidez que produce náuseas e inspira miedo; luego ennegrece por completo desde la cabeza hasta los pies, y una erupción sombría y negra como de carbón apagado, lo reviste y lo recubre. Después comienza a hincharse extrañamente por el rostro, por el pecho y por el vientre, sobre la hinchazón del estómago surge un moho filtrado y graso, asqueroso indicio de la inminente corrupción. Al poco tiempo el vientre así amarillo e hinchado comienza a rasgarse, y se produce aquí un reventón y allá una rotura, por donde mana una lenta lava de podredumbre y porquería, en la que flotan y nadan pedazos y fragmentos de aquella carne negra y purulenta.

Aquí se ve flotar un medio ojo putrefacto, allá un trozo de labio podrido y corrupto, y más adelante, un grupo de intestinos rasgados y lívidos. En este fango grasiento se genera además una gran cantidad de moscas menudas, de gusanos y de otros asquerosos animalitos que bullen y se aovillan en la sangre corrupta, y lanzándose sobre aquella carne marchita la comen y la devoran. Una parte de esos gusanos sale del pecho, otra parte fluye de la nariz, junto con una sustancia sucia y mucosa, otros enviscados en aquella putrefacción entran y salen por la boca, y los más hartos van y vienen, gorgotean y regorgotean garganta abajo.

DIARIS D'UN CANTAMAÑANES

2011-12-09T00:44:00.000-08:00

Un dels monòlegs de l'espectacle HE COMPRAT 24 IOGURTS.

Quan el públic encara no sap massa bé el que passarà...

En què consisteix el text, en un cantamanyanes que vol fer un concert però no acaba de tocar mai, perquè es perd xerrant tota l'estona, se li acaba el temps de l'espectacle.

L'espectacle ens descobreix una nova manera de construir dramaturgies i de dirigir, que no hem inventat nosaltres, una eina fantàstica DROPBOX... tot i que es perd el contacte personal, que vam haver d'apurar en els assaigs presencials, per polir les escenes col·lectives... De tota manera cal polir poc quan tens l'oportunitat de comptar amb persones molt professionals en la seva manera de treballar i en la seva disposició. Gràcies a totes i tots els que heu tingut alguna cosa a veure amb l'espectacle.

Presentació amb públic al davant i públic al darrere. Gran el Gil gran!

Cambalache

2011-12-04T23:54:00.000-08:00

2011-11-30T04:47:00.000-08:00

VIOLETES ENTRE EL ROSTOLL

2011-11-28T05:50:00.000-08:00

En l'acte Homes i Dones: paraules de pau
Llegint el Poema del Felip Gallart; i al límit de la emoció... de fet, mentre assajava mai vaig poder acabar de llegir el poema sencer... Em connecta massa amb la meva realitat familiar... Una autèntica joia poder llegir aquest poema en públic...

MANS QUE OFEREIXEN... CORS QUE COMPARTEIXEN...

2011-11-25T04:00:00.000-08:00

...complicitats, carinyo, experiències, amistat, coneixements, ajut, abraçades, històries, comunicació, bagatge personal, experiències inscrites a la pell i sota la pell, VIDA...

sabem molt més deprés que abans?... si més no jo tinc la sensació que després d'un llarg cap de setmana extenuant, estic menys cansat que abans de començar-lo, segurament serà perquè he alleugerit pes...

ALGUNES FRASES PER PENSAR

2011-11-22T04:02:00.000-08:00

"No m’interessa ni el teatre físic ni el teatre de paraula, ni el teatre, sinó l’experiència viva en la seva manera de revelar-se". (Jerzy Grotowski)

"La clave está en hacer, hacer lo que sea pero hacer mucho... y ¿cuándo vivimos?... A veces se me olvida vivir... vivir sin prisas, sin conformarme, vivir a mi manera sin temor a morir" (AnuraTeatro)

En aquestes frases hi he de pensar i desenvolupar-les, perquè em diuen alguna cosa de mi mateix, però encara no sé ben bé el què... I crec que ho he de combinar amb una altra idea que em va dir el Jordi Romera l'altre dia i que em ronda pel cap...

"De vegades estem en un camí, que ja ens sembla molt interessant, però potser hauríem de pujar a la muntanya i veure tots els camins possibles des d'allà dalt i escollir de nou."

Que gran el Jordi, per si estava poc desmuntat... acabem de desmuntar???... o comencem a reconstruir ???

DAYDREAM de NUYANWORKS

2011-11-22T01:13:00.000-08:00

Un espectacle multimèdia en el que vaig tenir el plaer de participar durant la Fira de Tàrrega d'enguany. Gràcies Jordis !

http://vimeo.com/31694246

El fet és que quan el Jordi Duran em va demanar la col·laboració no m'ho vaig pensar ni un moment. Fa molt de plaer treballar amb artistes joves que tenen idees, i saber que els pots donar un cop de mà... tot i que jo només em vaig limitar a fer una petita posada en escena amb el Jordi Guim, l'artífex de tot el que podeu veure al video... però el dissabte vam estar a casa seva acollits per la familia i un grup d'amics i amigues artistes, joves, i creatius, la qual cosa em fa pensar que no tot està perdut, que ja poden retallar el que vulguin, sempre hi haurà gent disposada a lluitar per la creació, i per donar suport als artistes i les artistes.

Endavant amb la feina ben feta!!!

VAMOS AL BAR DE LOS ABUELOS A ECHAR LA ÚLTIMA !!!

2011-11-21T05:18:00.000-08:00

Al bar de Corbins amb els hostes que tenia a casa, després d'un dia dur de dinàmiques de treball amb l'Héctor Aristizábal i tota la gent de l'aldea Lleidatana de la Comunicativa... i abans d'anar a dormir, sense son... una partideta al futbolín, una cerveseta, la Dúrcal, Sabina i una mica de dancing i de Dirty Dancing... amb molt de carinyo... i emoció.

"Soledad" - Astor Piazzolla & Conjunto Electrónico

2011-11-16T01:23:00.000-08:00

QUE N'ÉS DE BO TRENCAR ELS ESQUEMES !

2011-11-15T03:55:00.000-08:00

La vida quotidiana ens va marcant uns camins que seguim, uns esquemes que repetim habitualment... no només pel que fa a la nostra feina, a les nostres aficions o a les nostres emocions. Estem habituats a estar anestessiats emocionalment, per això quan se'ns desmunta aquesta anestèssia sol fer-nos por... De nou, un taller de Teatre de l'Oprimit descol·loca, recol·loca i fa valorar coses, algunes te les afirma, altres te les destrueix, però donar-se aquest espai per sentir, i sobretot per reconéixer allò que sentim és magnífic.

Amb els ulls plorosos en una foto de la Johana

Les emocions són una cosa pròpia que -segons el meu parer- cal defensar, no importa quantes vegades ens sentim desil·lusionats, decebuts o traïts (com diu el David "demà comença un altre dia i el sol sempre acabarà sortint tard o d'hora").

Em quedo amb una frase que va dir l'Hèctor: "Humà, Humus i Humor tots tenen la mateixa arrel per tant els hem de tractar com iguals."

I afegeixo unes paraules que em va enviar fa poc una amiga:
"Quien te lastima te hace FUERTE,quien te critica te hace IMPORTANTE, quien te envidia te hace VALIOSO, y a veces es divertido saber que, aquellos que te desean lo peor... tienen que soportar que te ocurra LO MEJOR!!!"

EL TRESOR VERITABLE

2011-11-10T01:22:00.000-08:00

Hi havia una vegada un derviche que era molt savi i que vagava de poble en poble demanant almoina i repartint coneixements a les places i els mercats del regne.Un dia, mentre mendigava al mercat de Ukbar se li apropa un home i li diu:

- Anit vaig estar amb un mag molt poderós, i ell em va dir que vigués avui aquí, a aquesta plaça. Em va assegurar que em trobaria amb un home demanant almoina i que aquest captaire, malgrat el seu aspecte miserable, em donaria un tresor que canviaria la meva vida per sempre. Així que quan t'he vist m'he adonat que tu eres l'home, ningú té pitjor aspecte que tu… Dóna'm el meu tresor.

El derviche el mira en silenci i fica la mà en una bossa de cuir que porta penjant de l'espatlla.

- Deu de ser això – li diu… i li apropa un diamant enorme.

L'altre se sorprèn.

- Però aquesta pedra ha de tenir un valor increïble.

- Si? Pot ser, la vaig trobar en el bosc.

- Bé. Aquesta és. Quant t'haig de donar per ella?

- No tens per què donar-me res. Et serveix per a alguna cosa? A mi no em serveix per res, no la necessito, emporta-te-la.

- Però me la dones així… a canvi de res?

- Sí… sí. No és el que el teu mag et va dir?

- Ah! Clar. Això és el que el mag em va dir… gràcies.

Molt confós l'home agafa la pedra i se'n va. Però mitja hora més tard torna. Cerca al derviche a la plaça fins que el troba i li diu:

- Pren la teva pedra…

- Què passa? – li pregunta el derviche.

- Pren la pedra i dóna'm el tresor – diu l'home.

- No tinc res més per donar-te – diu li derviche.

- Si que ho tens… vull que em donis la manera de poder desfer-me d'això sense que em molesti.

Diuen que l'home va romandre al costat del derviche durant anys fins que va aprendre com desfer-se de les coses que ja no necessitava.

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL – COM AFRONTAR LA TRAICIÓ ?

2011-11-09T01:02:00.000-08:00

La traïció suposa que una persona o grup de persones traeixi un compromís, acord o norma "de respecte" amb finalitats egoistes fingint ser honest.

(...)
Formes correctes d'afrontar la traïció

1.- Analitzar les causes i recordar que si la persona que va cometre la falta no té un nivell de valors equilibrat i molt menys maduresa emocional, mentir és més fàcil per por de ser ella mateixa, així com per sentir-se inferior. Un traïdor(a) solament és un ésser ple de por, prejudicis i mal maneig d'emocions que arriba a la teva vida per ensenyar-te a madurar, encara que no ho creguis.

2.- Afrontar la veritat i dir-li al traïdor(a) el seu error per poder saber les causes d'aquesta conducta. Descobrir la veritat pot ser dur, però ens obre la porta cap a l'oblit i el perdó. I si es considera que la persona que va cometre l'error no suportaria escoltar-te doncs donar-li-ho a entendre d'alguna manera, encara que sempre resulta millor dir el que se sent.

3.- Decidir amb calma si es desitja continuar mantenint nexes amb la persona que t'ha traït o si prefereixes apartar-la. Ull, que aquí entra la importància d'escoltar els arguments del que falla per poder descobrir si val la pena donar-li una oportunitat. No existeixen éssers perfectes i si realment existeix penediment amb el temps es pot restablir els nexes de confiança i cordialitat.

4.- No viure recordant-li al traïdor(a) els seus actes una vegada que se l'ha decidit perdonar perquè solament seria hipòcrita i es buscaria afany de venjança quotidiana.

5.- No explicar-li a tothom el que aquesta persona et va fer amb la intenció que el (la) mirin malament perquè és madur viure els problemes personals en silenci, solament pots compartir-ho amb les teves amistats més intimes, aquestes que saps que són discretes i resulten un suport per a tu.

Indubtablement ser traïts és part de la vida, és una prova que es passa en algun moment a qualsevol nivell. Algunes persones les han viscut totes i unes altres, alguna especialment que va canviar la seva conducta i percepció sobre la vida. Qui traeix, segurament, és una persona infeliç en molts aspectes de la seva vida, sense rumb fix i sense fe en ell (ella) mateixa. Et preguntaràs per què et va escollir a tu per danyar-te?. La resposta és que avui ets tu, però va poder ser una altra persona perquè qui va fallar viu en crisi interior, en emergència, amb dolors que no s'anima a mirar i davant ells solament cedeix a la por, egoisme i individualisme; l'honestedat és un rol que no va aprendre a portar amb fermesa.

Si alguna vegada sents que no ets feliç en algun aspecte de la teva vida, recorda que el camí no és el parany, la mentida, ni amagar-se, aquest camí solament t’omplirà de profunda confusió, angoixa i et robarà la calma.

Fes una avaluació de les teves insatisfaccions, analitza quines tenen solució i recorda que dir la veritat i decidir ser honests en tot evitarà que la teva consciència carreguin amb un pes inútil que solament t’emmalalteix. Després reprèn la teva vida amb tranquil•litat i decideix canvis interns que es reflecteixin en tots els àmbits de la teva vida, perquè només hi estem de pas.

FONT: http://zefirodelcielo.blogspot.com/

LA ESTRATEGIA DEL CARACOL

2011-11-07T06:06:00.000-08:00

Fa gairebé 10 anys, vaig veure una peli colombiana que em va sorprendre... una pel·lícula de 1993 dirigida i produida per Sergio Cabrera. L'obra és un relat de ficció sobre la llibertat i la solidaritat, una metàfora de l'assetjament immobiliari, inspirada en un fet real. Parla de les penúries d'algunes families d'ingressos molt baixos. La divisió entre rics i pobres i les seves relacions en un sistema social altament estratificat. Aniria molt bé que es pogués tornar a veure en un moment com l'actual, encara que no crec que les televisions públiques la programin, no fos cas que totohm comencés a tenir idees....

Una bona estratègia !!!

http://es.wikipedia.org/wiki/La_estrategia_del_caracol

Us en deixo l'enllaç on podeu trobar informació, jo miraré de recuperar-la... i tornar-la a veure.

CRÓNICA DEL DESASOSIEGO 1: EL CAMINO

2011-11-04T04:57:00.000-07:00

Las noches que no puedo dormir, escribo.
Describo mi angustia, mi pánico a todo lo que me rodea.
Cuantas veces uno inicia proyectos que tiene que abandonar por el camino y se pregunta: ¿Quién te hace abadonar los proyectos, el camino... o las personas que te encuentas por él, en él?

Creo que nunca estuve tan preparado para la vida como lo estoy ahora, y sin embargo me pregunto si la vida estará preparada para mi. Debería apagar la luz e intentar dormir un rato más.
4:36... ni tan sólo llego a la hora de psicosis de Sarah Kane.
Vacio de materia gris. Rey Lear. Ulisses de James Joyce. Cambalache. Que el mundo es y será una porqueria ya lo sé...
¿Por qué nadie hace un reality sobre el insomnio?
Quizá seria mejor coger un libro y leer. Intentar leeeeeeeer.
¡Qué fuerte! Página 186, leo: "Cuando el camino es correcto se tiene la certeza de no estar perdido, se siente la satisfacción de saber que uno ha encontrado el rumbo."
UNO. De nuevo el tango. Tengo que practicar acordeón.
Uno busca lleno de esperanzas el camino que los sueños prometieron a sus ansias. Sabe que la lucha es cruel y es mucha pero lucha... sigo, página 187:
"y tampoco es tan fácil, sobre todo si el sentido de tu vida es UNO pero tu meta inmediata es OTRA, y debes elegir entre el placer de conquistar esta y la serenidad que promete seguir a aquel. Especialmente -blablabla- cuando tus pasos coinciden con aquello que, aunque no seas consciente, le da sentido a tu vida, cuando, aun sin saber por qué, te sientes feliz."
¡Toma!... y ahora, apaga la luz y duerme.
página 189: "Jung es uno de los que sugerían que aquellos que no aprenden nada de los hechos desgraciados de su vida, fuerzan a la conciencia cósmica a que reproduzca hechos similares para que puedan incorporar lo que debían haber aprendido la primera vez que pasó."
Filosofia Oriental. Cultivar la paciencia. Lao Tzi.
Siempre acabo encontrando en los libros las pistas para seguir el camino. Apago la luz. Y a soñar.

COMPLETAMENT D'ACORD

2011-10-27T03:34:00.000-07:00

Cal investigar en la zona limítrof de disciplines científiques com:

- la fonologia

- la psicologia

- l’antropologia cultural

- la semiologia

- etc...

No munto una obra per ensenyar als altres el que ja sé, és després de que la producció de l’obra acabi, i no abans, quan em sento més savi. Qualsevol mètode que no es projecti cap a lo desconegut és dolent...

(Jerzy Gotowski)

Properament !!!!

2011-10-24T04:59:00.000-07:00

Aviat a la venda als carrers !!!!! No serà de franc, a canvi d'experiències i articles en col·laboració la podreu adquirir !!!!

La veritat és que caldrà esperar una mica a que s'editi la revista... serà virtual, per als amics i als que en vulguin coneixer algunes experiències... M'adono que volia començar en un punt de la meva història teatral com el moment definitiu per començar la meva tasca d'agitació socio-teatral, però me n'adono que he de retrocedir uns quants anys perquè vaig començar amb tot el tema de LA INCLUSIÓ molt abans del que m'imaginava...

DEMÀ COMENÇA "LA TEORIA DELS COSSOS MUTANTS"

2011-10-21T04:57:00.000-07:00

Laboratori d’Interpretació que té com a objectiu l’observació i l’anàlisi de com evolucionen els cossos dels actors i les actrius quan estan a escena, per intentar esbrinar quins canvis orgànics es produeixen, i quina és la manera en que aquests es transmeten millor a les persones que ens escolten i observen.

Taller per a la recerca de sites específics on cada un dels participants engegarà i es responsabilitzarà del seu propi procés de creació a partir d’una proposta comuna, (probablement itinerant per diversos espais) i intentant trobar una teoria que ens permeti establir una tesi interpretativa.

UNA NOVA MOGUDA

2011-10-20T04:52:00.000-07:00

EL CRIAT DE 2 AMOS

2011-10-18T02:13:00.000-07:00

Ara sí, ja tinc algunes de les fotos que vam fer amb els de LA BARCA... au us les poso per a que pugueu gaudir una mica d'aquesta adaptació d'Arlequí, servidor de 2 amos de Goldoni. Una obra que va fer passar una tarda deliciosa al públic.

ARAPONENT

2011-10-17T00:36:00.001-07:00

http://www.araponent.cat/noticia/29654/la-cultura-es-la-vitrina-de-les-vitamines-segons-lus-que-sen-fa-pot-ser-o-no-beneficiosa

Fotos: Maria Odina

LA BARCA TEATRE

2011-10-13T01:52:00.000-07:00

Mentre espero rebre fotos de l'espectacle EL CRIAT DE 2 AMOS de LA BARCA TEATRE, us deixo aquesta imatge...

Encara he de fer balanç de l'èxit assolit i extreure'n aquelles coses bones (que són moltes) i aquelles que no m'acaben de quadrar (sobretot de la posada en escena)... La gent de la companyia van estar superbs, l'Eva controlava´la il·luminació molt bé (tot i el patiment) i finalment vam aconseguir treballar a un ritme progressiu des del començament fins a la salutació (que uns dies enrere creia que seria impossible, perquè ens queia el Tercer Acte suposo que a causa del cansament de començar amb massa energia) i fer que el públic que omplia el pabelló de Vilanova fins a la bandera, passés un vespre divertit.

No hi van mancar riures, i mutis aplaudits... i és que quan les persones que estan damunt de l'escenari ho donen tot i s'ho estan passant bé, la gent que estem a baix no ens queda altre remei que passar-ho bé... Per a properes representcions s'hauran de plantejar de portar alguns bancs "de missa" perquè casi ens vam quedar sense cadires...

ENHORABONA BARQUERES i BARQUERS!!!!

L'obra de “Les Bruixes del Pont del Boc” rememora indrets emblemàtics de l’Horta

2011-10-10T04:20:00.000-07:00

Uns 70 veïns i veïnes de les Partides de Copa d’Or i Sot de Fontanet participen en la segona edició de l'obra, que enguany s’inclou com a activitat de les Festes de la Tardor

L’obra “Les Bruixes del Pont del Boc” ha rememorat diferents espais i indrets emblemàtics de l’Horta, amb la representació de la vida i les penúries dels avantpassats que hi van viure. Uns 70 veïns i veïnes de les Partides de Copa d’Or i Sot de Fontanet han participat en l’espectacle, que han seguit centenars de persones. La tinenta d’alcalde Montse Parra i els regidors Dolors Arderiu i Josep Barberà han assistit a la representació, que enguany s’ha organitzat després de l’èxit de la primera edició, l’any passat.

“Les Bruixes del Pont del Boc”, amb guió i direcció de Jaume Belló, és una representació que surt del local social de Copa d’Or i ressegueix el Camí Vell d’Albatàrrec fins arribar a l’esmentat pont. Durant el recorregut, hi ha diverses parades on es fan escenes. En acabar l’obra, l’AV de veïns ha organitzat un sopar medieval, amb l’ambientació pròpia de l’època.

Aquesta representació s’inclou en el programa d’actes de les Festes de la Tardor i compta amb suport de l’Ajuntament de Lleida.

El vídeo de la primera representació de Les Bruixes del Pont del Boc es va presentar al setembre, amb la tinenta d’alcalde Montse Parra; el president del l’Ateneu Popular, Xavier Eritja; i el president de l'AV de Copa d'Or i Sot de Fontanet, Francesc Rosselló

LES BRUIXES DEL PONT DEL BOC

2011-10-10T01:26:00.000-07:00

Recordo haver dit algun cop que només qui creu realment en allò que fa pot arribar a bon terme. A la partida Copa d'Or i Sot de Fontanet, ho han demostrat una altra vegada... Enguany han tornat a posar en escena una Festa-Espectacle que, tot i ser una meravella de teatre itinerant de carrer, el que busca (no ho oblidem) és fer patrimoni: donar a conèixer a la gent el seu PONT, que es catalogui, que no s'abandoni l'horta i moltes altres coses que, instal·lats com estem en un món de presses i ciment, ens fan oblidar que som una terra de pagesos i fruiters de la vora del riu (quin sigui)... Enguany, veient l'espectacle (que va començar l'any passat amb molts esforços per part de totes les persones que hi van intervenir d'una manera o altra i als que vull donar les gràcies! tot i que em va ser impossible veure'l)... dic: enguany m'he adonat que hi ha moltes altres coses al darrere d'un espectacle senzill de guió i de representació... i és que els fets històrics no canvien tant... al S XVI es penjaven bruixes a la forca perque coneixien molt bé la terra que trepitjaven i com s'esdevindrien les collites i les riuades... però avui dia continuen "penjant" els pagesos que no poden vendre la seva fruita, perquè saben que és un sector important i per això els fa por... no sé qui ha decidit que no s'ha de deixar que els pagesos es facin rics a la ciutat de Lleida o qualsevol altra perquè potser acabarien tenint massa poder...

Us deixo una foto d'un dolent que acusava bruixes, un bo que les salvà de ser penjades, i un que ni sap si és bo o dolent, però que està molt satisfet d'aquesta feina que fan les veines i veïns de la partida. Enhorabona a totes i a tots per creure i per lluitar dia rere dia en un projecte com aquest!!!

EL CIRCO DE LA MARIPOSA

2011-10-04T03:43:00.000-07:00

L'ENTREVISTA AL CAFEÏNA

2011-10-03T02:42:00.000-07:00

En aquest link podeu ens podeu veure amb la Mariví parlant de teatre, de la Fira de Tàrrega, i altres coses relacionades. Interessant xerrada com sempre... i amb la Meri, radical que no em volia fer un tongo amb el premi que sortejava!

http://lleidatelevisio.xiptv.cat/video/57201/2392011?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

COMENÇO A L'AULA DE NOU

2011-09-30T03:16:00.000-07:00

Després d'un any sabàtic, començo de nou a l'Aula!... Enguany la proposta és treballar a partir d'un personatge inquietant: el personatge d'Ofèlia... pintores, pintors, dramaturgues i dramaturgs, poetes i poetesses han parlat d'ella com una de les dones que ha creat més malestar en la literatura de tots els temps; fins al punt de ser imitada per algunes suicides famoses...

Us deixo un poema que descriu molt bé la VIDAMORT d'aquest personatge:

La mujer alcanza la perfección.

Su cuerpo
Muerto porta la sonrisa del deber cumplido,
La ilusión de una necesidad griega
Fluye por los papiros de su toga,
Sus pies desnudos
Parecen estar diciendo:
Hemos llegado hasta aquí, es el fin.
Dos bebés muertos hechos ovillo, serpientes blancas,
Cada uno prendido a un pellejo
De leche, ya vacío.
Ella los ha replegado
Hacia su cuerpo como pétalos
De una rosa que se cierra cuando el jardín
Se endurece y las fragancias sangran
Desde las dulces y profundas gargantas de la flor nocturna.
La luna no se habrá de entristecer,
Allá en su atalaya de hueso.
Tiene, de todo esto, la costumbre.
A rastras crujen sombras negras.
" Morir es un arte, como todo.
Yo lo hago excepcionalmente bien.
Tan bien, que parece un infierno.
Tan bien, que parece de veras.
Supongo que cabría hablar de vocación...."
(SILVIA PLATH)

PER QUÈ SÓC UN COS MUTANT?

2011-09-21T08:42:00.000-07:00

Perquè arribat un punt, després del dur entrenament del meu cos, fins que he aconseguit autoerotitzar-me (convertir-me en..., ser allò que..., fer veure que sóc... ); em converteixo en un jo diferent, un jo que, a base de recerca, d’auto-immolació de la meva essència i de llençar màscares que em cobrien i superar anonimats, ha sofert una mutació, una mutació volguda, una mutació que s’adreça al descobriment, a la creació i a la instauració d’un poder que em permeti un acte de comunicació amb tots aquells que heu sortit de casa per venir a veure’ns.

Jo sé que, a vosaltres, no us puc demanar cap altra mutació que la d’haver-vos afaitat o haver anat a la perruqueria i que, en darrer lloc, o (en el primer) hàgim procedit a l’acte de neteja personal que requereix un acte de comunicació com el que compartirem; i amb un punt prudent de perfum, dic prudent per a no crear resistències olfactives en aquelles persones que han complert el mateix ritual i que seuran a la vostra vora, confegint així un element espectacular únic: vosaltres, el públic en singular, el públic amb totes les vostres singularitats.

Així que, en certa manera, vosaltres també heu sofert una mutació (us heu convertit en cossos mutants) avui, aquest vespre, i per això també sou una variable d’aquesta teoria.

La literatura sempre va possibilitar-nos viure altres vides, però d’una manera passiva. Amb els avatars que es crearan ara i aquí,serà cada un, cada una de nosaltres qui els modelarà i els viurà en primera persona.

BAILA LA SOMBRA

2011-09-20T03:30:00.000-07:00

Pasamos la mayor parte de nuestra vida buscando la luz que crea la sombra que nos acompaña.

AVIAT COMENÇARÉ DE NOU

2011-09-15T00:31:00.000-07:00

AURELIO ARTETA

H. ANGLADA

MURIEL MARCHAND DE JULIÀ

PEDRO UHART

A veure si enguany ja sóc capaç de començar a fer concerts !!!!

ALGUNES FOTOS DE LA FIRA DE TÀRREGA !!

2011-09-12T06:09:00.000-07:00

Al final de la Bola d'Or de Planeta 15

Els espectacles de Xip Xap

The self-portrait, dels coreans
Visual Theater Company ‘CCOT’

La Marta fent de Vedette a l'espectacle Mon Brel

Edith Piaf - L'Accordeoniste - 1954

2011-09-09T04:50:00.000-07:00

Manzanita y Antonio Carmona - Verde

2011-09-09T02:57:00.000-07:00

Poseu-vos la música de baix, però observeu la foto, no em digueu que no donen el pego l'Oscar i el Jose....

Avui s'estrena DayDream a la Fira de Tàrrega

2011-09-08T07:04:00.000-07:00

En Jordi Guim és un creador que s'estrena avui a la Fira. Un creador molt jove, amb qui he tingut el plaer de col·laborar, i de qui, crec, que es parlarà molt.

Si us atanseu a la Fira de Tàrrega podreu veure l'estrena de la seva "òpera prima" DayDream. I hasta aquí puedo leer...

Us deixo el link de la seva web i un parell de fotos que em semblen reveladores...

http://www.nuyanworks.com/

CUANDO LA PERSONALIDAD SE DESDOBLA

2011-09-08T06:55:00.000-07:00

Continuo posant petits trossos de

Partituras para un minuto de Silencio.

Inoblidable !!

Soledad, ¿por quién preguntas

sin compaña y a estas horas?

Pregunte por quien pregunte,

dime: ¿a ti qué se te importa?

Vengo a buscar lo que busco,

mi alegría y mi persona.

Soledad de mis pesares,

caballo que se desboca,

al fin encuentra la mar

y se lo tragan las olas.

(...)

¡Qué pena tan grande! Corro

mi casa como una loca,

mis dos trenzas por el suelo,

de la cocina a la alcoba.

¡Qué pena! Me estoy poniendo

de azabache carne y ropa.

¡Ay, mis camisas de hilo!

¡Ay, mis muslos de amapola!

Soledad: lava tu cuerpo

con agua de las alondras,

y deja tu corazón

en paz, Soledad Montoya.

CAÑAS Y ARENA

2011-09-05T05:50:00.000-07:00

No me acostumbro a que aquellos lugares a los que voy me provoquen algún tipo de intranquilidad... Lo primero la playa de Zierbena, en la que tienes que adentrarte casi medio quilómetro para que el agua te llegue al ombligo, aunque de repente se llena de surferos que copan todo el pequeño tramo de playa.
Despues un paseo nudista entre las cañas, sorprendente... no cuento más ! Y una visita a Donosti, con lluvia, en la que no pudimos disfrutar de la playa de la concha más que para tomar un café en un chiringuito donde casí tenemos que dejar los dientes de oro !

LORCA - 75 ANIVERSARIO

2011-08-19T03:48:00.000-07:00

SONETO DE LA DULCE QUEJA

Tengo miedo a perder la maravilla
de tus ojos de estatua y el acento
que de noche me pone en la mejilla
la solitaria rosa de tu aliento.

Tengo pena de ser en esta orilla
tronco sin ramas; y lo que más siento
es no tener la flor, pulpa o arcilla,
para el gusano de mi sufrimiento.

Si tú eres el tesoro oculto mío,
si eres mi cruz y mi dolor mojado,
si soy el perro de tu señorío,

no me dejes perder lo que he ganado
y decora las aguas de tu río
con hojas de mi otoño enajenado.

HA ARRIBAT L'ESTIU!

2011-08-18T02:38:00.000-07:00

REVISTA PARA TI - (1945)

Bé, sembla que finalment ha arribat l'estiu i amb ell els mosquits, ja fa un parell o tres de nits que es fa difícil dormir tranquil, a causa de la calor insuportable que comença a fer i que aquest estiu encara no havia fet...
Per als que som contraris a tenir l'aire condicionat engegat tota la nit, per raons d'estalvi d'energia i/o de salut, ens toca patir o anar al tradicional ventall de padrina, perquè si deixes les portes i finestres obertes, entren les mosques i mosquits... a la gent més afortunada no els piquen massa, però sí que destorben a les primeres hores de la matinada - quan, finalment, ja s'ha pogut agafar el son - amb aquells zumzeigs fastigosos al voltant del nas o de les orelles...

Per a evitar-ho, no queda més remei que FLITAR... ja sigui amb el flit tradicional o amb els invents que s'endollen... Jo us deixo aquesta il·lustració perquè entengueu d'on prové la gènesi d'aquest verb...

FLIT, SIEMPRE MATA !

Joueuse de Tympanon - automate

2011-08-16T23:09:00.000-07:00

I la definitiva, una autèntica joia dels autòmats, no em digueu que no és una meravella !?!?!

Caja de música con bailarina

2011-08-16T22:57:00.000-07:00

I vet aquí la musiqueta que li cal ballar... com m'agraden aquestes caixetes de música que aixecaves la tava i sortia una ballarina... per mi, de petit, era tot un misteri... sempre intentava guaitar què feia la ballarina mentre baixava la tapa quan es tapava de nou...

BALLARINA DE MENJADOR

2011-08-16T01:11:00.000-07:00

Un bon dinar. Una bona companyia. Una bona estona de conversa. A ca la Marta!

Aquí podeu veure la ballarina de menjador abans de començar el seu espectacle! Fent uns quants estirament, no hi ha decorats, només un terra apte per ballar...

I aquí quan van portar el pastís ! Com podeu veure, el decorat canvia, i tot s'omple de color!!!

SAVIESA TOLTECA

2011-08-12T05:06:00.000-07:00

SEGUINT AQUESTS 4 CONSELLS S'ACONSEGUEIX MÉS FELICITAT I PAU INTERIOR.

1- HONRA LES TEVES PARAULES – Parla amb honestedat, digues tan sols el que penses, no xafardegis dels altres...

2- NO SUPOSIS – No donis res per suposat, si tens algun dubte aclareix-lo. Suposar et fa inventar històries increïbles que només enverinen la teva ànima i que no tenen fonament.

3- NO ET PRENGUIS RES COM A PERSONAL – Aquell que t'ofèn és qui té el problema, el que et diguin els altres no podrà fer-te mal si tu no vols, el que surt de la teva boca és el que ets tu, el que els altres diuen o fan és una protecció de la seva pròpia realitat.

4- FES SEMPRE EL MILLOR QUE PUGUIS – Així mai podràs recriminar-te res, ni penedir-te de res.

RECORDANT EN IMATGES !!!!

2011-08-11T06:21:00.000-07:00

Partituras para un Minuto de Silencio

¡Ay, Carmela!

El Funàmbul

French Chicken

Partituras para un Minuto de Silencio

La huella de Carmela

2011-08-08T23:57:00.000-07:00

MÀRIUS TORRES

2011-08-08T02:15:00.000-07:00

Visita al Sanatori de Puig d'Olena (una mica decepcionant) lloc on va acabar la seva vida... i a Sant Quirze Safaja per veure la tomba d'en Màrius Torres... un poblet ben bonic !

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT...

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.

Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...

I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.
Setembre 1936

CAP DE SETMANA A SANT FELIU

2011-08-08T02:04:00.000-07:00

És tant bonic passar un cap de setmana en un lloc nou, amb amics, compartint estones amb unes bones converses... piscina i uns vinets...

l'única cosa més avorrideta és aquesta exigència d'haver-se de fer el llit quan vas de visita, però no només això, sinó que t'ho pengin en una pancarta enmig del carrer just quan arribes al teu destí...

Després la cosa ja es converteix en lo més normal del món, perquè tots tenim aquesta mena d'enllumenats al capçal del llit, o no ?

LOCIÓN COLONIA ATKINSONS

2011-08-03T01:39:00.000-07:00

QUÈ MAGNIFICS SÓN AQUESTS DIBUIXOS QUE SORTIEN A LES PUBLICITATS DE LES REVISTES!!!! Jo els trobo preciosos.

"Reconozco ese aroma aristocrático. Sabe elegir su perfume...!

Aquest, en concret, pertany a una revista que es deia PARA TI, de l'any 1946 i que devia equivaldre a qualsevol revista per a dones de les que es poden trobar en els quioscos avui dia... no sé massa bé quines hi ha, però no són les que parlen de les estrelles del cor (del fetge) això us ho puc assegurar... tot i que relegaven les dones al paper de netejadores, cuineres, cuidadores... en fi !!!

Abilio Estévez – “Manual de tentaciones”

2011-08-02T00:02:00.000-07:00

Noche. También existe la tentación de la noche. La tentación de la búsqueda sin tregua. Buscar. Sin remedio y sin esperanza. Nadie. Nada. Ni un lago como en los cuentos. Ni una sombra (ni una sola sombra).

Noche. Soledad. Ambas se resuelven en la tentación de la mano. La mano buscando lo imposible, encontrando lo tristemente posible, la mano perdida entre las sombras de la noche.

36 MINUTS: LA IAIA

2011-08-01T04:41:00.000-07:00

I així em vaig atansant al final de la meva vida, asseguda en un aeroport on duc a passejar el meu net que m’ha dit que volia un tanc per al seu aniversari. Està prop de casa l’aeroport, només em cal fer dues parades d’autobús i al menys, el nen no torna a casa amb la roba bruta i les sabates plenes de sorra, que cada vegada és un maldecap i una enrabiada quan el veu sa mare.

Poc a poc observo la gent que m’envolta, els nois que semblen noies i les noies que Déu sap el que semblen, acomiadant-se perquè un d’ells (que jo no sé si és el noi o la noia) se’n va de viatge, o retrobant-se desprès de molts dies de no saber res l’un de l’altre. Un moro que fa mots encreuats en un idioma que segurament no coneix, perquè només fa que mirar al cel per si Alà li dóna inspiració, que penso jo que Alà no deu saber cap paraula en castellà, o vestuasaber si al ser un déu van poder escapolir-se del rotllo aquell de Babel... un altre moro, molt guapet, però una mica més brut no para d’entrar i de sortir del vàter, pobretmeu! deu haver agafat una passa, això perquè no els avisen que l’aigua l’han de comprar que no es pot beure de l’aixeta, i uns quants vells que deuen tenir problemes de pròstata o vestuasaber perquè tampoc no paren d'entrar i sortir dels vàters.

Valdria més la pena que hagués comprat una novel•la de les del Marcial Lafuente Estefania, com les que llegia el meu home, que he vist que en tenien en aquella parada d'andròmines de segona mà... La que porto al bolso està molt atrotinada, ja... ja té 5 creuetes, vol dir que ja l’he llegida 5 vegades... casi me l’hauria de saber de memòria...

Algunes nits m’entren ganes de cridar que no calia fer tant camí per arribar fins on he arribat, per veure les coses que he vist i les que he viscut… Un tanc! I jo que li volia comprar un còmic del Carpanta, per a que sabés el que és passar gana. I vol un tanc! Que guapos estan els nois vestits de policies, el meu home estava tan guapo amb aquell uniforme, llàstima que no el va poder portar gaire temps. I la gana? Ara ja tens comestibles a tot arreu l’abast de la mà, però quan jo era una nena... si no fos per aquests policies que estant donant tombs amunt i avall aniria a agafar un grapat de caramels i me’ls posaria a la butxaca com aquesta quitxalla que surten tan feliços de la botiga de llaminadures.

Que poc costaria fer feliç a un nen si no tingués de tot. On s’és vist, un tanc… per a que deu voler un tanc… on ha après que s’ha de jugar amb tancs… potser preferiria que fos un nen amb pinta de nena i que li agradés jugar amb nines i amb nenes i no amb tancs, que poc sap el que és un tanc… el seu avi prou que li hagués explicat... si encara fos viu... Ves que n’és d’indecent la mort, democràtica això si, però indecent... Jo crec que estic malalta, em meravello per coses que desapareixen un cop les he pensat... la jove sempre em diu que repeteixo massa vegades les coses, deu ser veritat?

NOSTÀLGIA DE LA PEQUEÑA LULÚ

2011-07-27T04:56:00.000-07:00

Jo recordo que voltava un exemplar d’aquests còmics per casa, segurament una re-edició, no crec pas que fos de l’època... algun dia em posaré a buscar-lo. De moment us deixo una mica més d’informació.

La Pequeña Lulú, va nàixer l’any 1935 com una simple tira còmica de la dibuixant Marjorie Henderson Buell.

Al 1944 la tira còmica va convertir-se en una revista de còmic que narrava les histories de una petita nena Nord-americana anomenada Lulú.

Amb els anys el personatge es va convertir en un èxit de vendes, i es va començar a exportar a nivell mundial

Avui és un còmic de culte, són aventures d’una nena intrèpida que no li fa por res i que és capaç d’enfrontar-se a tot per aconseguir el que vol, fins i tot desafiant els xicots i guanyant-los en el seu terreny, és a dir, tot el contrari de les princeses de la factoria Disney.

El Show de la Pequeña Lulu

2011-07-27T02:40:00.000-07:00

COSES QUE HI HAVIA EN LES REVISTES FEMENINES

2011-07-26T00:11:00.000-07:00

REVISTA ARGENTINA del 1945

2011-07-26T00:07:00.000-07:00

AQUESTA REVISTA ME LA VA REGALAR
LA NÚRIA FILELLA... ÉS UNA JOIA!!
(...I LA REVISTA TAMBÉ)

L'ÚNIC QUE NO VAIG PODER ACONSEGUIR

2011-07-25T00:13:00.000-07:00

L'àlbum de TRAJES TÍPICOS està complet. És a dir, tinc tots els cromos de trajes típicos, que ara que hi penso només són trajes típicos de noies, de nois no n'hi ha cap, ni tant sols d'acompanyant, com si lo típico només fos una cosa de noies... de fet a la contraportada diu "VOSOTRAS QUE HACÉIS..." etc. Ja veieu que vaig col·lecionar uns cromos que no anàvem adreçats a mi... (sempre a la contra!)

Però a lo que anava, la col·lecció de trajes està completa, però los "cromos metalizados" que sortien com a regal no... quina llàstima !, tot i que ara que ho penso en la distància, ja devia ser una maniobra comercial per a que compressim cada cop més "santets" fins a acabar la col·lecció, ja que aquest no el devia poder aconseguir ni amb el "Tinc/falte" que tantes estones ens feia passar mirant munts de cromos "repes" a l'hora del pati.

Ah, en aquests sí que hi sortien nois, però em penso que només els que anàven acompanyats d'un toro o un lleó (no vaig arribar a saber si sagitario era un noi o una noia...) que curiós!... segur que se'n podria fer una lectura absolutament sexista, però em fa mandra ara per ara...

I EL DEFINITIU

2011-07-25T00:04:00.000-07:00

Aquesta imatge ja l'havia penjada un altre cop però aquesta vegada és el meu àlbum escanejat, la qual cosa encara em fa més il·lusió...

TORNEM ALS ÀLBUMS

2011-07-25T00:02:00.000-07:00

Aqui us deixo la portada d'un altre dels àlbums de cromos (o "sants" com deiem a casa meva i crec recordar que al meu poble)... No el vaig acabar, la col·lecció vull dir, però hi ha autèntiques meravelles, només us en deixo algunes de les meves preferides... (les tres eren sèries de la tele que vosaltres ja deveu recordar! )

ACTUALIDAD ESPAÑOLA

2011-07-24T23:57:00.000-07:00

Aquesta publicitat i l'anterior són d'un Revista que es diu ACTUALIDAD ESPAÑOLA, On es pot veure a la portada l'Helenio Herrera entrenant, la data el 14 d'Abril de 1966, és a dir un mes abans que jo naixés, així que m'imagino que la devia comprar el meu pare a Lleida en una de les darreres visites a l'Hospital amb la meva mare embarassada... (només ho dic perquè crec que no arribava aquesta revista al meu poble)...

CONTINUANT AMB LES GOLFES

2011-07-24T23:52:00.000-07:00

M'ha divertit aìxò de penjar imatges que anava trobant en les golfes de casa meva, i també en les golfes del meu pensament, és curiós com la SINÈSTESIA actua en aquests casos, una imatge et porta a una olor, a un record, a una persona...

EL MEU PREFERIT

2011-07-22T01:10:00.000-07:00

El cromo gegant de l'àlbum de cromos de CHOCOLATES OLLÉ. Un personatge que sempre em va fascinar...

Aquest àlbum sempre el recordo a casa meva i, pel que hi ha escrit a la tapa interior, ja hi devia ser d'anys abans del meu naixement. I el guardo com una reliquia... Els cromos semblen enganxats amb pasta de farina i aigua...

Són tots personatges històrics i explica una mica la seva vida;

El començament de la descripció del TIMBALER DEL BRUC diu així:

"¿Dónde había nacido? ¿Quién era? ¿De dónde había venido?... Nadie, ni él siquiera, hubiera podido responder a estas preguntas. Probablemente nunca había conocido a sus padres. Lo cierto es que su único hogar lo componía el mesón de Narciso, en la villa de Martorell, donde el muchacho - que respondía al nombre de Jaime - ayudaba en la dura labor de la casa."

Ja us podeu imaginar les històries que s'encetaven en la meva ment d'infant en saber les coses que feia un noiet que es deia igual que jo !!!!

26 de Diciembre de 1914

2011-07-22T00:50:00.000-07:00

Això és la publicitat d'una faixa mèdica sencera, i ho han volgut vendre com si la dona i el nen patissin pel fred que deu passar el marit a la terrassa, però jo crec que fan cara d'horror en veure l'atuendo que porta lo senyor... Us deixo també la portada de la Revista on hi ha una parella de francesets molt divertits. Mireu la data !!!

EDUCACION Y DESCANSO 1951 i 1952

2011-07-22T00:37:00.000-07:00

REBUSCANT ENTRE ELS RECORDS

2011-07-22T00:33:00.000-07:00

Els que em coneixeu, ja sabeu que sóc poc d'instal·lar-me en el passat, però a la vegada tinc una passió per conservar les coses antigues sobretot si són llibres, o coses que m'atreuen a simple vista...

Avui us porto uns quants records que vaig trobar ahir fent una visita a les golfes de casa meva, no estava vagarejant, estava buscant una cosa concreta i aquestes són algunes de les coses que em van sortir...

Això és la publicitat de DANONE en una revista esportiva,
número especial dedicat a Kubala, del 5 de març de 1961,
precio 10 pesetas !!!

20 JULIOL - LA LLUNA I L'HOME

2011-07-21T04:36:00.000-07:00

Lluna només n’hi ha una... i el dia que l’home va arribar-hi, naixia la Carme, que ahir m’explicava que, de petita, cada dia del seu aniversari mirava enlaire per veure si hi veia moviment, una festa selenita o alguna cosa així...

Ahir des d’un lloc molt especial es veia aquesta lluna a una banda del cel i a l’altra banda el campanar de la Seu Vella alçant-se amb tot l’orgull que li pertoca com a símbol que és de la nostra ciutat i imatge de repòs per a totes les persones viatgeres que, com jo, hem arribat de treballar fora ciutat a deshores i el primer que hem vist ha estat la Seu vella il•luminant-nos com si fos un far.

(Podria entrar en altres simbologies fàl·liques sobre el campanar i la lluna però no ho faré.)

CRISI AL CONSULTORI

2011-07-20T04:46:00.000-07:00

El doctor ALF també ja fa un temps que nota la CRISI en el seu consultori sexològic-sentimental, això vol dir que la gent ja no té problemes, que el sexe (o l'amor) és meravellós arreu... que tothom és feliç i, segurament, també vol dir que com hi ha moltes persones que no tenen diners per anar de viatge a descobrir nous móns inescrutats i verges, es dediquen a potenciar les seves relacions amb les seves parelles...

Vist això, i pendent de l'arribada de noves consultes, DR. ALF us deixa un poema:

Ai, cap de deus en vós, nimfa d'aiguera,

que us ho vull dir ab frase catalana!

¿No us era molta sort que ma sotana

tocàs vostra faldilla mondonguera?

¿No sabem tots que en vostra claveguera

entren mil reguerons cada setmana,

i que en l'obert clivell d'eixa magrana

piquen tots los pardals d'esta ribera?

Si per desopilar-me de pecúnia

al florejat tenor de mon precari

voleu mostrar-vos espinosa i grave,

perquè us vull traure prest d'aqueixa angúnia,

sapiau què és lo tesor de mon armari:

dos prunes solament, i un famós rave!

FRANCESC VICENT GARCIA (1582 - 1623)

OBRIR PORTES

2011-07-18T03:15:00.000-07:00

Una de les coses que sempre he cregut és que un ha d'intentar obrir portes sempre, per a tot, per a la creativitat, per a l'amistat, per descobrir que s'amaga darrera d'algun lloc.

Una de les coses que intento ensenyar sempre al meu alumnat, a les persones amb les que treballo més de tu a tu és que el més important en aquesta professió, allò que els resultarà més útil sempre és el fet d'obrir portes.

És possible que algun cop (o moltes vegades o sempre) ens faci por obrir una porta nova, perquè mai sabem que s'amagarà al darrere... però si per culpa de la por no fem aquest pas, resulta que estarem tancats sempre en una mateixa habitació, en un mateix espai, en un sense sentit continu, esperant qui sap què...

De fet, un cop oberta una porta, si no ens agrada allò que hi descobrim al darrera sempre tenim l'opció de tancar-la un altre cop, no crec que ningú alliberi tots els mals del món (com va fer Pandora amb la seva caixa) pel simple fet d'obrir una porta...

Però si no l'obrim no sabrem mai què s'hi amaga... Molts cops es possible que no hi hagi res, i molts cops igual l'obrim i descobrim que hi ha coses que no ens interessen... però no hem de tenir pànic a obrir noves portes a la nostra investigació, creació, o descoberta de la nostra potencialitat...

És molt semblant al que sempre he dit en questió de viure la vida, de ser feliç: un ha de pujar al tren que li passa pel davant quan té l'oportunitat, si no ens agrada el que hi trobem durant el recorregut, sempre tenim l'opció de baixar en la següent estació, però si no pugem al tren és possible que algun cop (més endavant), ens acabem lamentant de no haver-hi volgut pujar i llavors ja no hi serem a temps.

CADA COP QUE COMENÇA UN VIATGE...

2011-07-18T02:29:00.000-07:00

La creació, les idees, la imaginació són com eines, trastos que anem guardant en compartiments del cervell, que anem acumulant per a quan en tinguem necessitat perquè comença un nou viatge creatiu, llavors es treuen els calaixos, les maletes que hem anat guardant i amuntegant en el nostre cap...
En aquest moment jo començo a treure la pols a determinades capses, arxivadors i altres andròmines que tenia guardades, em poso en marxa... el meu cap és com el magatzem de material que us deixo a la fotografia, preparat per al moment que comenci el recorregut del nou viatge creatiu! No sé quines coses m'enduré i quines continuaran guardades en aquest magatzem !

FASCINATION

2011-07-14T02:01:00.000-07:00

La meva fascinació pel Cabaret i pels espectacles de Varietats em penso que ve de quan era petit i al meu poble vivia les Festes Majors com un autentic esdeveniment, ja que des de la meva posició d'espectador de 8 o 9 anys, eren grans espectacles plens de lluentons i amb molts músics que tocaven en directe (perquè encara no devien ser tant comuns els seqüenciats). Ara tampoc recordo si 7 o 8 músics a mi em semblaven molts.

En aquells moments la meva major aspiració era la de ser vocalista d'orquestra, però tot i que en el Ball ens passavem l'estona corrent entre les parelles que intentaven dur el pas sense trepitjar-nos, el que recordo amb molt carinyo són els espectacles de varietats que portava el representant artístic el dia gran de la Festa, amb humoristes, mags, ventrilocs/titellaires i sobretot les vedettes...

Aquests espectacles que feien després de sopar i als que, (per estrany que pugui semblar ara) mai ens van vetar l'entrada als petits espectadors com jo, devien deixar una impressió profunda en mí de fascinació de la qual ja no me n'he pogut alliberar... Només recordo que em quedava observant i analitzant tot el que passava a l'escenari (no debades va ser la primera vegada que vaig veure uns pits lliures) assegut i amb els ulls com a plats en aquella filada de cadires de fusta - incòmodíssimes- però que durant l'espectacle de varietats a mi em semblaven butaques de luxe...

I ara que hi penso, eren les mateixes cadires del cinema (on - segons el meu record- sempre solia adormir-me).

EL MAQUILLADOR DE CADÁVERES

2011-07-14T01:38:00.000-07:00

Un autèntic plaer treballar amb un actor com tu, Miki... en un espai com el que vam trobar i compartir per crear la nostra petita història particular...

"Las espirales de movimiento son una auténtica invitación a explorar el cuerpo a través del aprender a jugar con él, y éste es el modo de aprender a pensarlo, a examinarlo sin prejuicios, con vocación de modificarlo. Quizás sólo desde allí pueda soñarlo, porque soñar el cuerpo es una forma de quererlo."

Dr. Hernán Kesselman

LA SALA DEL AGUA

2011-07-11T04:04:00.000-07:00

Tú eres mi mundo, mi territorio. Algunas veces tengo sed de verte danzar, muñeca de agua; saber que me perteneces solo a mi. Y entonces te saco de tu prisión, porque me quieres y te venero.

Vuelas como una polilla atrapada intentando atravesar el cristal de la ventana, acercándote peligrosamente al círculo de luz que nos separa y nos protege de toda esa gente y que te puede exterminar.

Lo nuestro será un paso a dos en el que solo yo decidiré.

NOCTURN PER A ACORDIÓ

2011-07-11T04:00:00.000-07:00

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

ESTIC CONDEMNAT A LA INQUIETUD ?!

2011-07-01T01:15:00.000-07:00

És el fet de ser inquiet allò que em condueix a buscar nous camins expressius, creatius, a tenir un afany de descobrir?

No fa massa temps em despertava molt sovint a meitat del meu son reparador amb una mena d’ànsia inexplicable. Al principi no sabia el què era , després vaig anar descobrint aquesta mena d’inquietud.

* M’inquietava no arribar a temps al final de determinats projectes.

* M’inquietava no poder llegir tot allò que volia llegir.

* M’inquietaven també els projectes que mai podria dur a terme i que es quedarien arxivats en algun bloc, en algun full, en alguna carpeta del meu despatx.

Avui (parlo en el sentit ampli) he arribat a poder suportar un determinat límit d’inquietud; i, un cop tranquil•litzat, arribo fàcilment a tots els projectes, vull llegir tot allò que em ve de gust, i cada cop tinc menys blocs i menys carpetes al meu despatx. Com ho he fet? No ho sé, no crec que res fonamental hagi variat en mi, potser és que en lloc d’autocondemnar-me a la infelicitat provocada per la inquietud, he fet d’aquesta la meva amiga, i li ensenyo aquelles petites parcel•les felicitat que trobo dins meu. Són aquests episodis de felicitat els que em permeten dur a terme amb una velocitat inexorable aquells projectes que abans em provocaven inquietud.

LA COMUNICACIÓ I LA VERITAT

2011-06-29T05:09:00.000-07:00

La comunicació - aquesta cosa tan difícil - entre les persones, té una funció elemental: la de transmetre la veritat. De ben segur hi haurà moltes persones que diran que es tracta d'un terreny molt relliscós ja que cada persona té la seva pròpia veritat, que la veritat és relativa, que són punts de vista i altres ximpleries que tothom solem esgrimir algun cop altivament per no entrar en el fons dels problemes.

- Una persona que no té res per donar-los de menjar als seus fills al final del dia segurament pateix fam, fam real, veritable, no subjecta a cap mena de relativisme.

- La por d’un immigrant o una immigrant quan veu que la pastera o el cayuco en el que viatja és bandejat per les onades i que probablement morirà deshidratada és real, no és un punt de vista.

- L’angoixa d’una nena prostituïda per un “turista” europeu en un país empobrit no sembla ser una veritat massa relativa ni particular d'aquesta nena menor.

Per a totes aquestes persones la veritat no és relativa. El relativisme els va bé a aquells que diuen que inverteixen els nostres diners perquè en realitat ens estan robant, als que diuen que davant d'un problema no es pot fer res, perquè en realitat no "volen" fer res.

La veritat amb totes les seves conseqüències ens hauria d’interessar a totes les persones que tenim ànsia de comunicació de debò. De fet ens l’hauríem d’exigir a nosaltres mateixos i a tots aquells que més estimem, precisament por això, perquè els estimem.

L'ARNA INTRÈPIDA

2011-06-23T05:02:00.000-07:00

Una vegada, unes quantes arnes es van reunir per discutir un fenòmen estrany al que tothom anomenava FOC. Després de molt enraonar no van aconseguir endevinar que era allò tan misteriós.

Finalment, després de molt debatre hipòtesis i moltes raons, una de les arnes va sortir volant per investigar el “foc” personalment. Va veure la llum d'una espelma des de lluny i després va tornar a atansar-se on estava el grup i els va descriure allò que havia vist a la resta.

L'arna més sàvia, que estava a càrrec de la reunió, va dir que la descripció no era prou clara, així que una altra arna va anar a fer un cop d'ull de més a prop. Va volar prop de la flama de la vela, i va tornar a la reunió amb les ales una mica socarrimades, describint l'experiència a les altres arnes que esperaven.

L'arna sàvia va dir que aquesta descripció encara no era prou clara tampoc. Llavors una tercera arna va decidir atansar-s'hi. Va volar molt a prop de la vela i intrèpidament, es va endinsar en el cor de la flama. i es va fer una sola cosa amb el FOC.

Llavors l'arna sàvia va dir: - “Ella ha aprés tot el que volia aprendre, però només ella ho sap i ho entén."

No hi ha una altra manera de poder conèixer les coses si no és investigant fins al fons, entrant en el cor de cada una de les qüestions que volem entendre. Si ens quedem en la superfície sempre navegarem en una mena d'ignorància de la qual no podrem atribuir la responsabilitat a ningú excepte a nosaltres mateixos. Ens cal una autèntica fusió si volem saber.

AL CAFEINA - 14-06-2011

2011-06-16T04:25:00.000-07:00

A partir del minut 23 del programa del dia 14 de Juny, tenim una interessant xerrada amb la Mariví sobre el procés de creació d'un espectacle.

http://www.segre.com/index.php?id=1193

2011-06-15T02:29:00.000-07:00

No cal dir res més!!!

La primera cosa que ens hem de posar en sortir al carrer.

Si tots la portem posada els carrers quedaran absolutament decorats !

EL FUTUR PASSA PER LA NETEJA

2011-06-15T02:21:00.000-07:00

Sense Paraules !

A LA VIDA HI HA DOS TIPUS DE PERSONES

2011-06-10T04:34:00.000-07:00

Segur que tots hem sentit més d'una vegada: “a la vida hi ha dos tipus de persones;….” Però no és cert, n’hi ha de molts tipus de persones, centenars, probablement milers. Però en aquest moment aporto la meva diferenciació preferida; actors i espectadors. A la que afegiré als crítics.

Els "espectadors" són aquelles persones que en la vida prefereixen esperar a veure què fan els altres. No aporten res als esdeveniments, són en la majoria dels casos persones que accepten allò que se’ls proposa. Dòcils, alineats i, en certa manera, aborregats. Però no ho entengueu en negatiu, no són mala gent, de fet, el món sencer està ple d’aquests perfils, la majoria de les persones que ens envolten són així. Simplement perquè és un rol fàcil, gens compromès, molt aliè al fracàs, però a la vegada incapaç de generar èxit. Zero de qualitat d’emprenedor, no obstant formen el cor de l’aplaudiment i l’adulació. Que també fa falta, potser.

Després hi ha els "crítics". Què fora la vida sense els crítics. Són persones de caràcter analític, amb una elevadíssima auto-estima, i molt segurs de que el seu paper és fonamental en el progrés de les coses. No obstant no s’adonen de que en la majoria dels casos són autèntics bombarders d’allò que creuen aconseguir. Els crítics se senten en l’obligació de criticar, lògicament, i quan els falten els arguments, fruit del desconeixement, o dels seus particulars principis i gustos, dinamiten l’avanç i minen la creativitat de les altres persones. Algunes vegades critiquen constructivament, les que menys, el que passa es que potser ningú els ha demanat la seva opinió ni la seva valoració crítica.

I els que més m’agraden, els "actors": Les persones que prenen les iniciatives, que fan, que estan, que deixen clara la seva presència. Que creen les coses, que llencen opinions, que innoven, que arrisquen. Són el motor del món, el combustible que fa avançar las coses, el mecanisme que mou tots els sistemes, l’energia que connecta i interconnecta. Són persones coneixedores de sí mateixes, i amb necessitat de comunicar, conseqüents i amb valors. Autèntiques. Perquè només amb aquestes qualitats pot una persona escollir i desenvolupar un paper actiu en la vida.

Clar, és molt important remarcar que no són divisions pures, i que moltes vegades els tipus es combinen entre si... Em penso que a partir d'ara, cansat d'aguantar els crítics-crítics... abandonaré el meu estimat rol d'actor, faré la meva salutació i el meu "mutis por el foro" i començaré a adoptar el rol d'espectador-crític.