Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 30 de desembre de 2014

GRACIAS HEREDEROS

ALGUNES VEGADES, T'ARRIBEN HERÈNCIES INESPERADES!

dilluns, 29 de desembre de 2014

RE(IKI)VISIONS

Treballar en aquesta mena de teràpies amb aquesta mena de colla, et permet revisitar el teu JO, mentre vas fent camí, per acabar de comprendre millor episodis de la teva vida, actuals o passats... de la mà de persones a les que estimes...
L'aprenentatge de tècniques que provenen de sabers tan mil·lenaris et porta tot el coneixement dels ancestres, propers o llunyans... i l'energia acumulada de tantes persones que han decidit estar bé i fer el bé.
Un parell de coses a reflexionar encara:
"Tan se val si tens més mala hòstia o menys mala hòstia, l'important és per a què l'utilitzes."
"O fas o acceptes, però deixa de queixar-te."


divendres, 26 de desembre de 2014

UNA ALTRA TROBALLA

Una de les coses que més em van divertir al començament de la pàgina de facebook és que podies fer-te fotografies d'anuari de diversos anys, carregant una foto teva.
I vet aquí alguns dels resultats... jajajajajajajajaja...
 

 

 

 

 

 


RECORDANT MISHIMA

Aquesta tarda he dedicat una estoneta a mirar fotos antigues, que no és una cosa que acostumi a fer, excepte quan he de buscar alguna imatge amb algun propòsit concret... i, tot rebuscant, he recordat alguns dels espectacles que vaig dirigir ja fa uns quants anys, entre ells m'he detingut a observar les imatges dels contes Nôh moderns de Yukio Mishima que vam posar en escena amb Yin Teatre... uns contes extraodrinaris que algun dia em farà goig tornar a recuperar...
També he visitat altres records, alguns més divertits i altres més tristos, però aquests són els que avui m'agradaria compartir...

 



dimarts, 23 de desembre de 2014

MATERIAL ESCÈNIC

Durant les vacances em toca treballar una mica, llegir, fer deures, preparar projectes per a l'any nou i construir els patrons de les màscares per l'obra de Ionesco...



L'AJUDANT CATXONDO

CELEBRACIONS VÀRIES

Com ja és sabut, quan s'acosten aquestes dates la gent sentim la necessitat de fer sopars, dinars o esmorzars col·lectius, d'empresa, de grup... on el millor de tot és compartir una estona amb la gent amb qui comparteixes activitats, o feina, o riures...
Vet aquí una mostra !!
PSIKEA - CLUB DEL LICOR

VERMUT DE CCCP A L'AULA

SOPAR DE L'AULA - (UN SECTOR, NO TINC IMATGES DE L'ALTRE)


US DESITJO TOTA LA FELICITAT

Estic a punt de tancar un bon any... ple de projectes i records meravellosos, per començar-ne un altre que estic convençut que encara serà millor. Així m'ho fan preveure les propostes de nous projectes que m'han començat a arribar. Us desitjo tota la felicitat del món, mentre continuo vaitjant amb els meus blocs de notes, en breu revisaré els propòsits estancats per revifar-los tan aviat com pugui.

diumenge, 21 de desembre de 2014

HO HAS DE VEURE !

Hi ha algunes persones que confonen els seus gustos personals amb els de la resta del món.
Estic convençut que quan a algú li agrada molt un espectacle (teatre, concert, pel·lícula, o llibre...) té la sensació de que a tothom li ha d'agradar allò que ha vist i ho comparteix alegrement dient "HO HAS DE VEURE" creant en el subjecte passiu com una mena d'obligació moral.


Puc entendre que a algunes persones els agradi que les aconsellin sobre el que han de veure o no... però no heu tingut mai la sensació d'estar pensant que cada un de nosaltres tenim la capacitat de decidir el què volem veure i el què no? i de descobrir el que ens agrada i el que no?, i que l'ajut millor que podem rebre és que algú ens digui "he vist una cosa que està molt bé" i donar-ne les raons del perquè li ha agradat, sense atribuir-te el "Segur que t'agrada"?, més que res perquè molts cops provoca l'efecte contrari... 

A mi m'agrada que la gent em comentin el que han vist o llegit i en facin una crítica bona o dolenta, però no suporto que em diguin "ho has de veure!" com si et diguessin, has de pagar els teus impostos!... 
Quan hi ha impostos que no et ve de gust pagar!!

Jo sé que també ho he fet algunes vegades en el passat però me n'adono que és una cosa que he anat deixant de fer, bàsicament perquè he arrribat a la conclusió que els meus gustos no encaixen  -cada cop menys i per diverses raons- amb els de la gent que es considera "normal". Bé.... deixem que la normalitat vagi alfabetitzant les persones de manera que lo normal passi a ser lo convencional, que és el que pretén la majoria de la gent que conec, estar dins els límits de la convencionalitat, suposo que per una ànsia de seguretat que no vol ser trencada.

Però permeteu-me que trenqui aquests límits i m'allisti en l'altra banda, en la dels creadors i creadores que no són "normals". Al principi em molestava, però ara ja m'agrada, sentir com el públic que surt d'un espectacle, el considera "diferent" (volent significar que no han entés res d'allò que es proposava en escena però no tenen el valor de dir-ho obertament com ho fan alguns altres). 

Voto per la DIFERÈNCIA i per la feina feta per totes i tots aquells artistes que NO ENCAIXEN en lo convencional que és el que fa el ramat !



dissabte, 20 de desembre de 2014

I AQUEST ENCARA EL TINC !!!

I els COMANDOS DEL ESPACIO 76 encara el conservo, una de les poques joguines que van sobreviure a l'incendi que es va produir a les golfes de casa meva quan tenia 12 o 13 anys... I que va cremar totes les joguines, madelmans, scalextric, Ford comansi, Exin castillos, CineExin... i llibres i contes a dojo...



MADELMAN

Una de les coses que recordo, cada any quan arriba aquest temps, són els regals que em feien quan era petit... tinc un especial carinyo pels MADELMANS que em permetien inventar històries... amb els seus accessoris eren com les nines que tenien les nenes, i els podies fer viure aventures impensables, algunes vegades fins i tot els feiem bussejar per les sèquies...
Però el que més sovint penso és la il·lusió amb la que esperàvem que arribessin els Reis de l'Orient, i rebre la nostra joguina, amb la que jugàvem durant tot l'any, no només les vacances de Nadal... i com compartíem aquests jocs amb els companys i companyes del poble... Recordo sessións llarguíssimes muntant i jugant amb el FORD FEDERAL (de fusta, no com es va fer anys més tard de plàstic...) i gairebé sempre acabaven guanyant els indis... eren més autèntics... i de colors més bonics !!!


dilluns, 15 de desembre de 2014

LES FORCES VIVES

Quan George Grosz va fer la caricatura titulada ELS PILARS DE LA SOCIETAT l'any 1926, no pensava en cap persona en particular, ni en cap situació particular, però si en l'estat del món en general. En aquells moments d'entreguerres Alemanya ja feia un treball en art per explicar que hi ha determinades persones o castes que les hem de "retratar" com a repulsives als ulls de la gent, que representen determinats arquetips classificats per la seva fesomia, cada detall representa un tipus... i el seu treball es converteix, així, en gairebé fotogràfic o documental. ¿No creieu que els tipus representats o caricaturitzats són molt similars als qui, avui dia, estan duent el nostre país a la ruïna, mentre ells només fan que beneficiar-se i protegir-se les esquenes els uns als altres?
Les castes són dolentes, encara que alguns governants actuals ens les mostrin com una situació privilegiada. 

George Grosz, Els pilars de la societat, 1926. Oli sobre tela, 200 x108 cm. Neue Nationalgalerie, Berlin.

Aviat farà cent anys d'aquesta carícatura, però l'essència dels opressors no ha canviat. Les forces vives, tot i que no ens agradi, continuen estant més vives que mai... Massa vives, segons el meu gust.

BUSCAR LA RIQUESA

Hi ha moments de la vida on trobar la riquesa no és aconseguir posicions, ni bens materials, ni tenir més o menys amics, de més o menys qualitat, sinó mirar cap dins d'un mateix i decidir que allò que ets és allò que tens. Que, de tot el que has aconseguit, mai no t'emportaràs res, només deixaràs allò que hagis descobert a les persones que han passat pel teu costat i en això consisteix la vida: en passar, anar fent un camí on sempre hi ha clots i planures, on hi ha precipicis i dreceres... 

I que durant tot el camí t'aniràs trobant unes portes que pots obrir per veure què amaguen i continuar per allí si vols, o bé tancar-les i deixar-les de banda un cop has descobert que allò que hi havia no t'interessa. Mai ens podrem trobar a nosaltres mateixos/mateixes fins que no ens enfrontem amb les veritats que, sovint, ens desagraden.

Benjamin Disraeli va dir: "El major bé que pots fer als altres és, no només compartir les teves riqueses, sinó mostrar-los també les seves." i per aquests camins que recorrem, i per aquestes portes que obrim, aquesta hauria de ser la "nostra veritat"!