Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 31 de juliol de 2014

LA SALSETA DE L'ESCALIVADA

AH! me n'oblidava... mentre estavem esperant que es fes la brasa per fer el pa torrat i rostir el fato... sempre hi ha algú que es dedica a preparar una mica de salseta per acompanyar...


SOPARILLO A CA L'IRENE

Ahir va ser un altre dia d'aquells per tenir a la memòria.
A la tarda... vam pujar a ca l'Irene per preparar un berenar-sopar d'aquells bons, bons... Fer foc, posar-hi fato per escalivar, deixar que es facin brases, posar-hi fato per acompanyar l'escalivada... tot plegat unes quantes espardenyes delicioses en bona companyia...


I per acabar un mojito, i la música i les paraules de l'Óscar - un poeta entre castanyers que va canviar la segadora de gespa per l'ukelele - per obsequiar-nos amb una tanca perfecta per a un vespre genial...  Us deixo una cançoneta del grup amb el que canta... Esperem que en vinguin molts més!!!












dissabte, 26 de juliol de 2014

divendres, 25 de juliol de 2014

MIG VACANCES A NOALS

UNS QUANTS DIES DE RELAX EN BONA COMPANYIA. RIURE, CUINAR, MENJAR, FER MIGDIADA, MENJAR, LLEGIR, CANTAR, NOFERRES… QUE MÉS ES POT DEMANAR?
  








divendres, 18 de juliol de 2014

THE SPELL OF THE SENSUOUS - DAVID ABRAM




“Sempre que faig callar el xerrar persistent de les paraules a l’interior del meu cap, trobo aquesta dansa silenciosa o sense paraules fluint, aquest duet improvisat entre el meu cos animal i el territori fluid, respirat, que habita.”

THE MORAL IMAGINATION



"La imaginació moral creu i actua sobre la base de què l’inesperat és possible; opera amb la visió de què l’acte creatiu és sempre dins del potencial humà, però la creativitat requereix moure’s més enllà dels paràmetres del que és visible, de què exigeix d’una manera corrent i d’allò que acceptem com una cosa donada."
(…)

"Ser moral és la substància de veure’s en una imatge gran de relacions i de mantenir les persones i no les estructures humanes creades, com a centre de la vida pública."
(…)
"La clau per a la complexitat rau en trobar l'elegant bellesa de la simplicitat."

dilluns, 7 de juliol de 2014

DESPUÉS DEL FIN DEL ARTE - ARTHUR C. DANTO

Primera lectura d'aquest estiu.


diumenge, 6 de juliol de 2014

PRENENT NOTES

Molt interessant!! Parla de l'ús del teatre com a revolució de la classe obrera en situacions de corrupció i de domini capitalista a principis del Segle XX.
Han canviat tan poques coses !!!

Y QUIÉN ME ABRIRÁ EL CAMINO ?

Hi ha situacions que, pel fet de ser anecdòtiques dins d'una representació, mai perden la seva qualitat d'espectacle, tot i que, les persones que no les hem viscut, quans ens les expliquen, algunes vegades, som incapaços d'entendre la força amb què es van viure. 
Avui us voldria parlar de dues situacions de les quals, un cop acabat l'espectacle, hem rigut com a faltadets i que després se'ns queden al currículum professional com a moments brillants de l'anecdotari dels tallers de teatre.

ANÈCDOTA 1
Durant la darrera representació de PROFUNDAMENT SUPERFICIALS al Cafè del Teatre, un dels actors es va oblidar un dels aparells que usàvem per crear una situació còmica, de manera que un cop estaven a escena les persones implicades, es van adonar que l'escena -o el gag-, no seria igual que sempre…
Emmig del parlament del poema de CLEOPATRA, el boy, avisa la vedette:
- Eh, que m'he oblidat de portar el pito…
- Ah, doncs jo te'l toco igual…
- Si sí… clar…
...i la situació que només van viure ells dos, es va convertir mentre la vedette ens l'explicava -després del sopar de celebració-, en un moment terriblement divertit…


ANÈCDOTA 2
Durant la representació que vam anar a fer a la Festa Major de Marimunt, vam viure un altre dels moments més bons dels tallers de cabaret…
Un dels boys, que no trobava el lloc on havíem d'actuar, ens va trucar que s'havia perdut, i que li havia agafat mal rotllo perquè el dia tampoc havia estat massa bo, etc… total que el van anar a convèncer que pugés que s'ho passaria bé…
Durant la tarda ens havíem reunit per parlar de quins números podíem rescatar -car algunes de les artistes no havíem pogut venir- i, el de PICHIU PICHIU va ser un dels que vam voler continaur fent; una de les noies es va oferir a dir el text, però (Culpa Meva) no vaig recordar de dir-li que l'escena no es feia completa com estava al guió sinó que, a partir d'un determinat moment, saltaven al final i acabaven allà…
Quan va arribar el moment de l'escena, la vedette surt amb el text, se'l posa a un faristol, i l'escena es va desenvolupant com si res, fins al moment que ja no havia de continuar l'escena i, després que l'actor fes un salt en el text, ella, en un perfecte MEXICANO/RUSO/LLEIDATÀ va dir… "pues me hee perdíiiio" aplaudiments del públic en general, i llavors jo m'adono que no li havia explicat el canvi en l'escena.

D'altra banda el Don Juan d'aquell moment, després de perdre'es pel camí, ratllar-se, i estar a punt de no fer l'espectacle, va continuar IMRPOVISANT EN VERS a les répliques que li donava la vedette…
Està clar que allí el text ja no s'assemblava en res a l'original, però la situació teatral d'improvisació era genial, l'actriu buscant un text que no existia per poder continuar...
l'actor improvisant a la perfecció en vers… 
i jo sense saber què fer, i amb el pànic de no saber com acabaria el tema…
Finalment el … "Destí" i la gràcia del Don Juan em va permetre tancar l'escena musicalment amb l'escafit de riure consegüent del públic quan les rèpliques van prendre el protagonisme:
LUCIA: ¿Y quién me abrirá el camino?
D.JUAN: Pues eeeste PE-PI-NOOOO
Què GRAAAAANS !!!!
Quin Momentàs!!!


¡¡¡Y VIVE DIOS QUE COMO MÉXICO NO HAY DOS!!!


dimarts, 1 de juliol de 2014