Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 26 de gener de 2014

LES FARSES DEL SEGRIÀ

Una de les millors coses que té el TEATRE, així en majúscula, és que pot convertir-se en una relació d'horitzontalitat artistes-públic, o -en casos menys recomanables- una relació de verticalitat "estrelles"-públic. 
A mi m'agrada molt descobrir la part humana de les posades en escena; vull dir, la part que correspon a l'apropament que busquen aquelles persones que estan damunt de l'escenari mitjançant el fet de compartir una història que han estat preparant (amb més dificultat o menys, amb més rigor o menys…) amb les altres que estan a la platea: el públic… 
Com més s'atansa l'artista al públic més gran és el contacte i el poder comunicatiu, perquè si alguna cosa té aquesta horitzontalitat és la voluntat de fer partíceps aquells que miren de la diversió (no sempre aconseguida amb plenitud) que gaudeixen els que estan damunt de l'escenari interpretant.
Aquests i aquestes artistes del Remember, amb qui he tingut el plaer de treballar de nou, respiren humanitat, proximitat, tornen el teatre a la gent, sentint alguna vegada la responsabilitat i el pes, i els consegüents nervis i pujades d'adrenalina que això comporta…
Gràcies colla per aquesta humanitat, per la vostra manera de fer les coses, per la vostra implicació i generositat…










dijous, 16 de gener de 2014

LA MODEL

Feu un clic damunt de l'enllaç per veure-ho !

LA MODEL

dilluns, 13 de gener de 2014

EL DARRER LLIBRE LLEGIT

Una obra interessant que et permet tenir una visió de com ha anat evolucionant l'Activisme al llarg del darrer segle. 
Hi ha llibres que et fan estar molt atent a tot el que diuen i de tant en tant et fan tornar enrere, et fan llegir les notes a peu de pàgina..., a mi ja gairebé només m'interessen aquests… 
Ara a prendre notes!!!

GENT I EMOCIONS TÒXIQUES

Hi ha persones al nostre voltant que són tòxiques per naturalesa. Com podem reconèixer-les? Com podem enfrontar-nos-hi? Hi ha maneres… Ara estic en procés de reconeixement de com de TÒXIC sóc jo per a la gent del meu voltant!
 

VAIG A VEURE LA PART LÍQUIDA DEL MÓN

En el plantejament de Zygmunt Bauman (Polònia - 1925), la recerca de la IDENTITAT és la tasca i la responsabilitat vital de cadascú de nosaltres, i aquesta feina de construir-se a un mateix és l'única font d'arrelament. En la modernitat líquida, les identitats són semblants a una costra volcànica que s'endureix, es torna a fondre i canvia de forma constantment. L'autor planteja que aquestes formes semblen estables des d'un punt de vista extern, però en ser mirades pel mateix individu, llavors apareix la fragilitat i el trencament constant.
Segons els seus plantejaments, en aquesta modernitat líquida, l'únic valor és proveir-se d'una identitat flexible i versàtil que faci front a les diverses MUTACIONS que els individus hem d'enfrontar durant la nostra vida. La identitat es configura com una responsabilitat reflexiva que cerca continuament l'autonomia i l'autorrealització constant, cosa que mai acabarà per concloure.
Bauman entèn que la felicitat s'ha transformat, d'aspiració per al gènere humà, en un desig individual. I en una recerca activa més que no pas en una circumstància estable. L'excès en els bens de consum a adquirir mai serà suficient.
En parlar de MODERNITAT LÍQUIDA, es refereix al procés pel qual hem de passar els individus per integrar-nos en una societat cada cop més global però sense identitat fixa, sinó moldejable i voluble. La identitat s'ha d'inventar, s'ha de crear… Avui dia, les identitats globals - amb les xarxes socials - són permeables, volubles, fràgils.. i oscil·len segons les tendències que marca el consumisme… 
D'altra banda aquesta identitat ens fa cada cop més dependents de les altres persones, i aquí és on veu l'esperança de crear condicions de creixement en termes d'humanitat, de consciència col·lectiva pel benestar individual, això sí, sempre en un perfecte acoplament amb la natura...


diumenge, 12 de gener de 2014

divendres, 10 de gener de 2014

dimarts, 7 de gener de 2014

GRÀCIES PER ESCOLLIR-ME

Gràcies per escolllir-me
no vull que em facin sentir inferior
no sense el meu consentiment.
No sóc idiota.
KEEP CALM.
I ara no es permeten els barrets...
només me l'havia posat per semblar
dos centímetres més alt.
Quedeu-vos vos!
Jo el temps lliure el dedicaré 
a llegir un llibre
i un altre
i un altre
i una revista
i la postal que m'han enviat des de l'Argentina.
No podem renunciar a allò que som
- la realitat és aquesta -
la decisió més dura
pot ser
          deliciosament
                                torturadora.



(dia 6 
de Gener 
de 2014)

¿BAILAMOS?

WITH A PIECE OF CHALK