Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 31 d’agost de 2012

M'AGRADA MOLT !!!


Ara que fa un any...
Un any que vam anar a fer un beure,
que m'explicaves l'experiment,
que em vas fer partícep
d'un art en moviment.
He de dir-te, amic meu:
Gràcies pel creixement.

Ara que fa un any...
Un any de les teves classes,
que m'explicaves l'essència,
que m'invitaves a descobrir l'art
com a proposta d'un teatre diferent.
He de dir-te, amic meu:
Gràcies per l'ensenyament.

Ara que fa un any...
Un any que ens vam conèixer,
que transitem plegats per un món obscur,
de títol: "creadors de productes",
contingut: buit d'ànima,
amb epíleg: no pensar.
He de dir-te, amic meu:
és necessari que ens entenguin?...

Sempre hi haurà algú que somriurà,
que portarà l'estigma,
I et dirà, gràcies...
Per fer reviure la puresa
I fer-la essencial.

Al meu amic Jaume Belló.

Pd. Gràcies per fer-me sentir realitzada, com a companya, com amiga... I una mica com a artista.   Yasmina.

dimecres, 29 d’agost de 2012

ON NEIXEN LES IDEES ? - MANUEL ESTRADA

En aquesta seqüència podeu veure, una de les meves dèries: col·leccionar llapissos. No us podeu imaginar el xoc que vaig tenir en trobar-me aquesta instal·lació de Manuel Estrada al Museu de Lisboa (MUDE).
Molt curiós el treball d'aquest artista !
La idea és que la creatividad arriba quan et poses a crear, no? Que la inspiració t'agafi treballant.

Ens preparem els estris. Uns quants llapissos i un full de paper en blanc. 
I comença la feina, a partir d'aquest moment només cal deixar que la nostra mà faci tot allò que passi pel nostre cervell: guixar, ratllar, fer cercles, dibuixar, escriure una paraula, una narració... Quantes paraules es necessiten per deixar les coses clares???

Cada cosa que escrivim o dibuixem donarà una informació a qui la vegi, la llegeixi o simpement l'observi; la nostra pretensió no ha de ser la de comunicar tot allò que hem pensat, que hem decidit, sinó deixar un marge a la creativitat de la persona lectora o espectadora, apel·lar directament a la seva intel·ligència i al seu bagatge cultural.
Un full de paper en blanc pot ser el treball més creatiu de tots, pot ser un món per descobrir, la portada d'una revista, el "logo més important del segle" com diu l'artista. I un cop hem dibuixat en una meitat de la pàgina, les possibilitats s'han reduït al 50%.
a

dilluns, 27 d’agost de 2012

L'ACORDIONISTA

Una imatge contundent !
Del que es tracta és d'aprendre una cançó i anar repetint-la per la ciutat, és molt probable que alguns de nosaltres acabem així en una ciutat que no serà la nostra, potser extorsionats per màfies organitzades que ens posin a les mans un acordió o el que sigui, i ens reparteixin per diferents carrers de la ciutat. Això era a Lisboa! La noia és preciosa i trista. En un altre país "més eruropeu" probablement la gent ens haguessim aturat a sentir la peça musical que tocava, i després hauríem buidat els nostres moneders de la xatarra minsa que hi solem acumular, però en aquesta península en la que ens ha tocat viure, resulta difícil veure públic escoltant música al carrer, a no ser que estigui programada. Hem perdut de vista el plaer que suposa la música ?
Què s'amaga darrere de la mirada d'aquesta acordionista ??

L'AMOR ÉS COM ÉS

divendres, 24 d’agost de 2012

COSES CURIOSES DE PORTUGAL











CLAR I PORTUGUÉS !!!

Per si a algú encara li quedava algún dubte, les parets de Lisboa parlen per si soles !!!!


MÉS FOTOS DE PORTUGAL

Compartint una estona amb don Fernando
Els tramvies d'Alfama
Amb el nostre amic António menjant bacallà i bevent vinho verde

Amb el nostre amic bacalhabo grilhado
EL far de Cabo da Roca
La part més occidental de la península amb l'atlàntic de fons! (que freda estava l'aigua!)
Belém
La Torre de Belém

El turisme sopant als carrers del Bairro alto
Sintra
Évora amb una calor de l'hòstia !!!






dijous, 23 d’agost de 2012

SALAMANCA Y MÁS AMISTADES


A la vuelta de Lisboa, paramos un par de días a visitar a Isabel en Sequeros, un pueblo de la provincia de Salamanca, gran anfitriona y conversadora donde las haya... Y allí no sólo pudimos conocer su pueblo y sus fiestas, sino a una gente maravillosa de esa que, sin esperarlo, te encuentras por el mundo (como suelen suceder todas las cosas bellas de esta vida.)
La habitación
Paseando con Isabel por una de las calles

Sequeros, y San Miguel del Castañar son dos pueblos maravillosos, de factura medieval-judía, que tuvimos el placer de visitar de la mano de Isabel...
Ahora, lo más delicioso -sin duda- a parte de las charlas con Isabel, fue el cocido en casa de Concha y Manuel, donde conocimos también a Nacho y Quique (¡qué grande Quique!)


Manuel, Concha, gracias por esa comida maravillosa, por esa charla de sobremesa tan enriquecedora y por ofrecernos vuestra casa, ¡¡sois increíbles!!



Por cierto os recomiendo que vayáis a alojaros alguna vez en sus casas rurales, son una auténtica maravilla, como ya podréis imaginar viendo las fotos de sus jardines... 
aquí os dejo el enlace...

CANDELEDA Y UN AMIGO

UN BALCÓN "CORRIDO" PREPARADO PARA QUE SE PUEDA VER LA "CORRIDA" DESDE CASA.

LA CASA DE LA INQUISICIÓN

LA CASA DE LAS FLORES
Candeleda es el último pueblo de la provincia de Ávila (o el primero, según se mire) allí está Miguel, un amigo que nos enseñó su pueblo y nos descubrió un par de parajes maravillosos: 
La GARGANTA DE CHILLA: Ahí nos pudimos dar un baño, en unos días en que la ola de calor estaba azotando fuerte, fuerte... y ahí me pude percatar de lo que es "un canto rodao"
La ERMITA DE LA VIRGEN DE CHILLA