Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 19 de juliol de 2012

"LA CLASE MUERTA" TADEUSZ KANTOR / DEMENTIA 2008

Aquest matí, parlant i debatint amb el Xavi i el Pere, m'ha vingut a la ment aquesta posada en escena de Kantor, tot i que ells estaran a Mèxic parlant de l'educació viva, i compartida...
Per què m'haurà evocat això?... 
Per l'home gris que pateix de titulitis ???? 
Pels colors del Xavier que no quadren amb tot això?...
Per què ell no para de preguntar-se coses i compartir-les amb la gent que estima?...
Inquietant, no ???

dimarts, 17 de juliol de 2012

DESCOBRIR ÉS SEMBRAR LLAVORS


En el treball amb les/els intèrprets escèniques, descobrir és sembrar llavors, per a quan arribi el fred hivern de l’escenari.
Treballar amb partitures d'accions, partitures de desplaçaments actorals, en un espai lo més funcional, econòmic i simple possible, integracions de les intencions dels personatges en aquests moviments, actituds, gestos característics i ritmes de la parla, espais propis, els seus ambients, els seus clímax i anticlímax, rituals i desequilibris... tot això són petits elements que, segons la manera com són utilitzats per part de les/els intèrprets, provoquen sentiments, emocionen el públic que és qui realment s'ha d'emocionar en veure una peça escènica..

dimarts, 10 de juliol de 2012

LA VERITAT

Us deixo unes imatges de la intervenció que vam anar a fer al Lliurament de premis de Cervera, SETLLETRES... amb el Toni...
Primera intervenció escènica de deBeLló... aviat podreu veure tota una crònica a http://ciadebello.blogspot.com.es/

LA VERITAT

ESPAI ESCÈNIC

ON QUEDA LA LLIBERTAT ?

dijous, 5 de juliol de 2012

MOSQUES I MÉS MOSQUES

Cada cop surten més notícies sobre la corrupció i l'ànsia de poder dels polítics, dels banquers, i de totes aquelles persones a les quals hem decidit atorgar (d'alguna manera o altra... votant o sense votar... explícita o tàcitament...) la prerrogativa de ser els nostres representants.
Mentrestant, per altra banda jo he tingut el plaer de treballar amb l'alumnat de 2n EAD de l'Aula Municipal de Teatre de Lleida, una versió del mite d'Electra (basada en una adaptació lliure del text de Sartre) titulat LES MOSQUES que ens parla de com ELS CORRUPTES es reprodueixen i ens toquen els collons igual que aquests insectes.
Un repartiment excel·lent (que podeu veure més avall), una escenografia molt i molt suggerent de Tomàs Ródenas, un vídeo que ha copsat perfectament l'esperit de la tragèdia i que ens va fer l'Óscar Sanchez i va tirar el Llubí, una coreogràfia (una mica accidentada) de la Marta Casals... i la il·luminació -com sempre delicada, còmplice i suggerent- del David Vila... 

I, és clar, el suport incondicional de l'Antonio i la Mercè de l'Aula. 
(Ah, les noies que surten fent d'Erínies són algunes actrius que vam aconseguir enganyar per a que participessin, i van estar sublims!)

VEIEU ALGUNES IMATGES de les fotos que va fer la MARIA, la fotògrafa de l'Aula !!!!






diumenge, 1 de juliol de 2012

EL CAMÍ D'UN MESTRE

Fa uns 3 o 4 anys, en un dels tallers d'interpretació de l'Aula vas aparèixer i recordo que et vaig dir: "Em fa molta vergonya tenir-te d'alumne a tu que has ensenyat tantes coses a tanta gent!"... em vas mirar amb cara de complicitat i em vas dir que havies vingut per aprendre coses com tothom (i també a follar, perquè t'havien dit que al teatre es folla molt, jajaja), i durant el taller em vaig adonar que no només aprenies tu, sinó jo, i totes les altres persones que compartíem jornades creatives -i no només en lo teatral- amb tu.
Un altre comentari: "jo el text no me'l sé, però em sé l'argument" quina veritat més absoluta i quin saber estar damunt de l'escenari.
Per mi ha estat un gran HONOR compartir tots aquests moments perquè jo de gran, voldria ser com tu... aquest infant que no ha perdut la capacitat d'il·lusionar-se per aquelles petites coses que estan a l'altra banda d'un caramel... l'infant que no ha perdut la capacitat de deixar volar la seva imaginació i emocionar-se en la tasca (moltes vegades incompresa) de compartir-ho tot (encara que només sigui un caramel, una paraula tendra o una gamba salada) amb totes les persones que tenim a la vora.
No sabem mai quin és el nostre camí... molts cops, ni tan sols sabem cap on hem de mirar, però ara sé que només cal pujar en un tricicle i començar a pedalar cap on sigui que ens adrecin els nostres somnis.
Ja t'ho he dit molts cops i a la gent amb la que compartíem les classes també que havíem d'estar agraïts de tenir-te sempre al costat, però mai està de més fer-ho una altra vegada: Gràcies Esteve!