Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 29 de febrer de 2012

SI CONVIUEN LES ARMES AMB LES FLORS

Quan ens atansem a una creació, ho podem fer des de diversos punts de vista: un d'aquests és el treball en la dramatització dels objectes. Quina força tenen els objectes en teatre? Com podem donar-los rellevància per a que no només siguin atrezzo sinó autèntics detalls expressius amb la importància que mereixen?
És difícil.
Quan entres en un espai i l'atzar ha volgut que et trobessis dues linies paralel·les que et marquen un recorregut, se't desperten un munt de imatges dins i fora d'aquests límits, imatges que poden omplir-se o deixar-se buides, espais que pots recòrrer físicament o amb la imaginació, espais que poden habitar algunes històries (viscudes o no) per tu o per aquelles persones que t'acompanyen en el teu camí.

dijous, 23 de febrer de 2012

dilluns, 20 de febrer de 2012

MANIPULACIÓ COMERCIAL INFANTIL

Qui no recorda el Colajet de Camy?
Va ser un dels gelats més famosos dels 80. Tenia forma de cohet, combinant sabors arriscadament: cola, llimona àcida (fins aquí tot bé, només era el preludi del cubata) i un caputxó de xocolata que no durava res i que era el primer que et menjaves, jo el recordo molt i molt bo...
El problema era que van fer una maniobra per enganxar-nos a consumir, a part del gust (que jo recordo molt encara) i de com n’era de refrescant... van fer una maniobra comercial que era que als palets del polo et podia sortir les paraules “colajet gratis” i llavors anaves on l’havies comprat i te’n donaven un altre.


Quina és la perversió?
Doncs que sempre demanaves aquest polo (i no uns altres al menys així ho feia jo) amb la previsió que et tocaria un altre polo gratis, i si et sortia no t’ho guardaves per un altre dia, no... els consumies immediatament. Hi ha hagut gent que els van tocar quatre polos seguits i no sé de ningú que s’hagués guardat mai el premi per un altre dia, ens van encaminar cap a la ludopatia, a seguir jugant fins que s’acabaven els premis.

Uns altres que ho feien eren los “chicles premio” que estaven dolentíssims però que et sortia el premi amb força freqüència i llavors jo recordo, tenir tots els xiclets oberts per veure si tenien premio o no...



divendres, 17 de febrer de 2012

Anuncio Señorita Pepis

De petit, a part de jugar amb els madelmans i amb el cineExin, hi havia dues coses que em tenien el cor robat: els catxarros de maquillar i la màquina de cosir de la meva mare...

El maletin de la senyorita Pepis no me'l van portar mai els reis, però la meva cosina en tenia un i li fotia uns maquillatges a les seves nines que flipava... i la màquina de cosir de la meva mare no la vaig poder tocar fins que, ja de gran, vaig començar a necessitar cosir-me la meva roba per al teatre.

Recordo, ara que estava preparant una camisola per al proper espectacle, passar-me les hores mirant com la feia anar, com meravellat de que, d'un estri tan estrany, en poguessin sortir les camises i totes les coses que en sortien mentre sonava de fons el Consultorio Sentimental de la Señora Francis; suposo que és d'allí d'on em ve la capacitat de poder fer els meus pinitos en costura !!!



dimecres, 15 de febrer de 2012

ENTREVISTA AMB MARIVÍ A RUBEN YUSTE AL CAFEÏNA

A partir del minut 33:40... interessantíssim el que ens va explicar el Ruben Yuste !!! Una experiència per repetir!
Gràcies Mariví i moltes gràcies, Rafa!

dimarts, 14 de febrer de 2012

Tito Gobbi - Pagliacci - Si puo?

A la recerca del dolor dels pallassos
en una veu fa poc temps redescoberta !

dijous, 9 de febrer de 2012

HE COMPRAT 24 CD’s

En cada un d’ells enregistraré una cançó de la meva vida.
Em serà fàcil, hi ha moltes cançons que han marcat moments importants.
Tothom les tenim... és per això que es fan les cançons, no?
Perquè són moments importants per qui les crea i vol compartir-ho amb qui les escolta, i en aquell moment passen a ser moments importants per a qui les escolta també.
CD 1- ...
CD 2- ...
CD... m’acabo d’adonar que em costa molt organitzar les cançons de la meva vida i que n’hi ha moltíssimes, que em porten molts records bons i altres de no tan bons... algunes pertanyen a moments molt feliços, altres a moments plens de malenconia... però de les que poso a la llista us en podria explicar al detall la imatge que hi ha relacionada, tot el que passava mentre sonava quan va passar a formar part de la banda sonora de la meva vida...

Mireu, aquesta és la llista que he fet avui, dijous 9 de febrer de 2012 entre les 5 i les 6 de la matinada; m’he despertat... Les volia posar en un ordre concret però no me n’he sortit... i segurament un altre dia les cançons que posaria en la llista serien diferents... o possiblement podria omplir cada un dels 24 cd’s amb 24 cançons.
PODEU CLICAR DAMUNT DEL TÍTOL PER SENTIR-LA

CD 2 - LA TIETA - Joan Manuel Serrat
CD 3 - TE AMARÉ - Miguel Bosé
CD 4 - ÉCHAME A MI LA CULPA - Albert Hammond
CD 5 - RASPUTIN - Boney M
CD 6 - UNCLE VICTOR - Viva la Gente
CD 7 - MY SHARONA - The Knack
CD 8 - ¡BAILAD! - Red de San Luis
CD 9 - ON MY OWN - Nikka Costa
CD 10 - EL JARDIN PROHIBIDO - Sandro Giacobbe
CD 11 - IN THE AIR TONIGHT - Phil Collins
CD 12 - CADA LOCO CON SU TEMA - J.M. Serrat
CD 13 - GUILTY - Barry Gibb & Barbra Streisand
CD 14 - EBONY & IVORY - P. McCartney & S. Wonder
CD 15 - GONNA GET ALONG WITHOUT YOU NOW - Viola Wills
CD 16 - PASS THE DUTCHIE - Musical Youth
CD 17 - CAN'T TAKE MY EYES OFF YOU - Boy Town Gang
CD 18 - C'EST LA OUATE - Caroline Loeb
CD 19 - VENENO EN LA PIEL - Radio Futura
CD 20 - TWO HEARTS - Phil Collins
CD 21 - BASURA - Los panchos
CD 22 - ENJOY THE SILENCE - Depeche Mode
CD 23 - YOUKALI - Kurt Weill/Ute Lemper
CD 24 - MY SONG - Elton John



dimecres, 8 de febrer de 2012

La canción de las noches perdidas - Sabina

LA MÚSICA
QUE VOLDRIA
EN EL MONÒLEG
DE LA
PERLA NEGRA
(QUE PODEU LLEGIR
A L'ENTRADA DE SOTA
...US L'IMAGINEU??)

LA PERLA NEGRA

He trobat la manera de sobreviure a aquest infern de fum, d’homes cridaners, de dones de la nit...
Quan el fum se m’enganxa a la gola i els insans vapors del perfum barat que es respira aquí amenacen d’ofegar-me, penso en la meva infància. Només em cal tancar els ulls i recordar la tèbia brisa que ve del mar a la meva petita ciutat. Quan tenia deu anys somiava amb els grans escenaris. Si la meva mare fos aquí ara. Bé, no aquí, aquest no és un lloc per a ella. Vull dir que si la pogués veure d’aquí una estona al tornar a casa...
Em couen els ulls. Aquesta nit el fum sembla més espès i més àcida l’olor de suor. Alguna cosa passa allà al fons, alguna cosa que no arribo a veure amb claredat.
I si em convertís en la millor cantant de boleros del món, t’imagines?, la meva veu, el meu talent, les meves ressaques, tots els meus molts homes dolents, tot junt dins d’un got d’absenta que aconseguís alegrar-me les nits de solitud sense ell... per sort tinc tots els discos de l’Omara Portuondo, només ella aconsegueix consolar-me de la seva absència en aquestes quatre parets mentre els carrers es saturen de xulos i de putes asmàtiques.
Arriba un moment en que una ja no sap si aquesta imatge que torna cada poca estona és un record, un tros de pel•lícula, un bocí d’un conte mal contat quan ja estem a punt de caure de tant borratxos com anem... El cas és que, molt sovint, veig una dona caminant enmig de la nit per uns carrers de pedra força empinats. Una dona que va amb talons alts i les voreres rellisquen tant que ha d'aguantar-se a les finestres per poder arribar a la propera cantonada. La dona ha sortit d’una emissora de ràdio i sembla que s’encamina cap a una reunió important perquè porta un model de Dior. Qui és aquesta dona? Podria ser alguna amiga meva, molt estimada, podria ser jo mateixa, només sé que la visió, el miratge, porta sabates de taló d’agulla fets a mà i ni tan sols es molesta en mirar per damunt de la seva espatlla per veure si algú la segueix.
No hi ha qui entengui aquesta sorollada. El meu cap ha caigut damunt les tecles del piano i tot el fum del món s’ha concentrat en la meva tràquea. No puc respirar. Noto com m’adormo i en el meu malson descobriré que la història de la meva vida és tan sòrdida i banal que no serviria ni per escriure un bolero de segona classe...
I tampoc hi hauria ningú per cantar aquest ínfim bolero fet d’oblit i de nostàlgia.

SALSÓN.wmv

divendres, 3 de febrer de 2012

TOI CONFUNDÍO !!!!

Una de les coses que més aprecio de la gent que m'envolta és la seva capacitat per fer-me riure... aquí us deixo dues imatges de col·legues una mica confosos... No em direu que emmig d'això no es pot escriure una nova teoria sobre els cossos mutants, els cossos obsolets o els cossos confosos !!!