Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 22 de gener de 2010

Sí senyor, això és brevetat i concisió, i tota la resta són hòsties !!!


A veure si n'aprenem alguns dels que ens agrada escriure.

ESPIRAL 2

AVANÇO CAP A ENLLOC


Avanço cap a enlloc.
Sé que al davant no hi tinc res,
i tampoc m’importa massa
tot allò que deixo enrere.
M’agrada i m’emociona aquesta sensació de buidor
que intueixo al meu davant, no enterbolida (encara)
per la presència d’obstacles que em facin aturar.
I veig aquesta buidor tan negra
com la pantalla d’un telèfon mòbil en repòs,
sabent que en qualsevol moment,
amb un petita vibració,
un petit moviment a l’altra banda,
una mínima intenció de fer
es convertirà en una llum
que m’ha de permetre avançar
de nou pel camí.
Als homes ens costa adaptar-nos als canvis,
al cicles que es produeixen a la nostra vida,
perquè no menstruem.
O no volem ser cíclics
per por de no avançar;
però començar un nou cicle
ja és començar un nou camí,
perquè en les nostres vides els cicles
mai són concèntrics
sinó que tenen forma d’espiral
i no es pot recular quan has agafat l’embranzida...
encara que sigui en la direcció equivocada.

dimecres, 20 de gener de 2010

NIETZSCHE DIXIT:

"Tot aquell que ha decidit que l'altre és un imbècil i un mala persona, s'enfada si l'altre demostra que no ho és." però què passa si amb cada acte de l'altre veiem que la imbecilitat és certa?... ens relaxem o ens fa feliços ???

divendres, 15 de gener de 2010

dimarts, 12 de gener de 2010


Per què plores nimfa?,
Qui t’ha fet mal?
Què et posa trista?
Dóna’m la mà
i et portaré a recórrer
un camí suau i tendre
un camí que et porti
fins al món dels somriures.

divendres, 8 de gener de 2010

¡Respóndeme!


Quise no oír y no oí nada,
quise no ver y nada vi.
En lo oscuro de mis sueños cuidaba tu soñar.
te atesoré en mis brazos
y estallé.
¿En qué momento fue
que se encendió el cielo... ?
Tu que te lo has preguntado
¡respóndeme !

dijous, 7 de gener de 2010

LA CORRUPCIÓ D’UN ÀNGEL


Prenc de strangis aquest títol de Mishima per fer una reflexió sobre com es poden arribar a corrompre les relacions entre les persones. És època de preguntes i de canvis en la meva vida i suposo que totes aquestes qüestions venen a mesura que vaig acumulant anys i em torno més pensador i menys "actor" cada cop. I mentre jo intento alliberar la meva consciència, analitzant totes les coses que he fet malament, me n’adono que hi ha persones que ni tan sols es qüestionen que hagin pogut equivocar-se en res del que han fet, i atribueixen directament la culpa als altres. Està bé, és una bona tàctica, la tàctica que durant molt de temps han seguit els religiosos sense escrúpols i els polítics corruptes (sobretot els de dretes) que diuen que creuen en una cosa i en posen en pràctica una altra de completament diferent. Deu ser el que comporta considerar-se millor que els altres. (Vaja, crec que m’estic fent un embolic amb els meus propòsits d’any nou, millor ho deixo per quan tingui les coses més clares).