Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 30 de desembre de 2009

Sóc esnob


Sovint crec que hi ha gent que voldria desfer-se de mi perquè sempre dic allò que potser no els agrada sentir, perquè sóc la consciència que va contra la seva conveniència… perquè moltes vegades dic la veritat nua i fresca, sense cap inhibició. Alguns voldrien que canviés i que posés sempre cara de bon jan, que fingís, que fos l’hipòcrita perfecte i que no se sentissin les meves riallades quan no toca, trencant així aquella mena de farsa perfecta en la que consisteix la seva doble moralitat... Em jutgen perquè creuen que els jutjo, però deixo que facin el que vulguin i només parlo quan em demanen que ho faci; això sí, quan algú m’ho demana, no tinc perquè instal•lar mentides (ni mitges veritats) en allò que hom considera el “bon gust”... Demano perdó per això, però no hi puc fer res, jo no sóc així d'esnob.

dijous, 24 de desembre de 2009

MALTRACTAMENTS INFANTILS


Acabo de llegir les estadístiques sobre maltractaments infantils arreu del món i els números són aterridors, preocupants,
* Més de 149 milions de nens i nenes están desnutrits (Cada 7 segons en mor un per causa de la fam).
* Més d'11 milions moren per causes que es podrien evitar.
* Més de 100 milions no van a l'escola a causa de la pobresa, la discriminació o la manca de recursos.
* Més d'un milio i mig de nens i nenes menors de 15 anys té la SIDA (4,3 milions ja han mort i 13 milions s'han quedat orfes per culpa d'aquesta malaltia).
* Més de 250 milions de nens i nenes, entre 4 i 5 años, són explotats laboralment.
* Més de 300.000 lluiten activament en conflictes armats.

De fet encara que hi hagués només un 1 a l'estadística de nens i nenes que pateixen algun tipus de maltractement en el món ja seria massa. Com és possible que no es puguin erradicar els maltractadors d'infants? Com és possible que hi continui havent tanta gent que no sent cap respecte pels drets d'aquells que encara no els poden fer valer? Com és possible que la majoria dels maltractadors siguin els pares i mares d'aquests nens i nenes? Fer-me totes aquestes preguntes em fa mal al cor... M'agradaria aquest any 2010 tenir el poder suficient per erradicar aquesta pandèmia del món. Trobar una vacuna contra tota aquesta violència.

divendres, 18 de desembre de 2009

LA SANG INFECTA


La sang que corre per les artèries dels actors i les actrius és una sang infecta! S’escalfa i es refreda a una velocitat més gran de la que podria aconseguir un forn microones de darrera generació. I a la vegada és un líquid espès... Ho ha de ser, un líquid que acumula tants sentiments falsos, tantes emocions falses, tantes passions falses... i, finalment, tanta falsedat no pot sinó tornar negra la sang dels falsificadors, dels corruptes, aquells que fan creure coses que, en realitat, mai no han existit (o potser sí) però en altres temps, en altres espais diferents de l'espai escènic: el temple de la mutació, el lloc on s’escorxen les bèsties del teatre... fàbrica i fossar a la vegada de monstres que ni han nascut mai ni, per tant, no moriran mai, i que només poden ser objecte de repetides mutacions.

EL LLENGUATGE BANAL


Diumenge 13 de Desembre a la tarda: "aquella cosa que va després de no se sap ben bé què i abans de no se sap ben bé què..." (Jordi)
Curiosa l'afirmació, oi? i, no obstant, per mi ha estat un diumenge de descoberta, un diumenge que anava després del retrobament amb el Gus (màgic i intens com sempre)i abans d'un sopar a casa de la Nina. Tot plegat, descoberta de sabors nous que, a partir d'ara, relacionaré amb nous amics: la tissana de farigola i camamilla de la Maite (prèvia l'acollida forçada i inesperada a casa seva) i l'arrosset deliciós de la Nina.
Així que ara ja puc desmentir la teva teoria Jordi: un diumenge qualsevol, inesperadament, es pot convertir en aquell periode deliciós que va des del retrobament amb un vell amic, fins a la descoberta d'un de nou!