Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 24 de novembre de 2009

LLIBERTATS


Pren-te la llibertat
1- De veure i sentir les coses que hi ha al teu voltant, enlloc d’allò que hauria de ser, el que era o el que serà.
2- De dir el què sents i el què penses, enlloc d’allò què se suposa que has de dir.
3- De sentir el què sents, enlloc d’allò que hauries de sentir.
4- De demanar el què vols, enlloc d’estar sempre esperant que et donin permís.
5- De córrer riscos pel teu compte, enlloc d’escollir estar sempre segur de tot.

YO DE MAYOR QUIERO SER COSTALERO


Algunes vegades penso en com ens trenquem el cap per oferir als nens i nenes joguines anunciades per televisió, amb campanyes de màrqueting milionàries que podrien invertir-se en que alguns nens i nenes del món visquessin en unes condicions més adequades en alguns països, i després, com per casualitat, si et pares a pensar una mica, t'adones que els infants juguen a allò que volen, a allò que reconeixen perquè ho han vist en els seus germans grans o pares o tiets, o bé a allò que els surt per instint...
Us deixo una foto perquè penso que no calen més explicacions. La imaginació és el que compta, SEMPRE!
A aquest nen li vam preguntar un cop acabats els seus jocs (que van amenitzar tot el nostre dinar):
- Hola, eso que has hecho está muy bien ¿Cuántos años tienes ?
- Osho.
- Y de mayor, ¿qué te gustaría ser?
- ¡Yo, quiero sé cot-talero!.

dimarts, 17 de novembre de 2009

EL CINQUÈ ELEMENT



La veu que dóna veu a la Diva Plavalaguna és la de la Soprano Albanesa Inva Mula (Inva Mula-Tchako). En la darrera part està tractada mitjançant la tecnologia, però és una meravellosa interpretació de l'escena de la bogeria de Lucia di Lammermoor.
Si algú no ha vist la peli us la recomano, és curiosa. Però si algú no ha sentit l'opera és urgent que l'escolteu...

dilluns, 16 de novembre de 2009

L'ERA DELS ESTÚPIDS


No sabria assegurar quan va començar l'era dels estúpids, però hi estem completament immersos, clavats de peus i de cervell. Ens pensem que som senyors però hem perdut l'elegància; creiem que sabem de tot, però hem oblidat el saber fer; ens fa por dir la veritat, sigui quina sigui, amb aquella elegància que es va acabar amb els nostres avis i de la que ja no disposem.

Així que ens amaguem sota unes ales inexistents, com cercant la protecció d’algun ésser superior que, creiem que ens mantindrà sans i estalvis de tota aquesta misèria personal i intel•lectual.

dimarts, 10 de novembre de 2009

QUESTIONS ABOUT TOMORROW


PREGUNTA NÚMERO 1:
Existirà un futur?
Sembla que sí.
Pròximament.
El planeta més o menys hauria de resistir.
A pesar de tot.
Donant per descomptat – com fa la ciència –
que no disminuirà la contaminació,
hi haurà un futur
però la pregunta és com.
Després de la temptativa – no aconseguida –
de protegir la terra de l’home,
esdevé necessària una nova tàctica:
protegir terra i home… de qui? del sol.
La primera hipòtesi és fertilitzar un oceà:
re-omplir-lo d’algues que restringeixin la pol•lució.
Segona hipòtesi: Espills gegants per desviar la llum del sol.
Tercera: Implants colossals per filtrar l’aire.
Quarta: Injectar en l’atmosfera anhídrid sulfurós
formant una capa que ens protegeixi de l’efecte serra.
Cinquena – potser més dràstica – re-omplir de calç l’Oceà Índic,
reduint l’evaporació.
Sisena: Congelar químicament l’Antàrtida.

(Stefano Massini - Fragment d’un text escrit per l’inauguració oficial del Festival de la Creativitat -15 Octubre 2009 - Fortezza da Basso di Firenze)

Yo fui... (Luis Cernuda)



Yo fui.
Columna ardiente, luna de primavera.
Mar dorado, ojos grandes.

Busqué lo que pensaba;
pensé, como al amanecer en sueño lánguido,
lo que pinta el deseo en días adolescentes.
Canté, subí,
fui luz un día
arrastrado en la llama.

Como un golpe de viento
que deshace la sombra,
caí en lo negro,
en el mundo insaciable.

He sido.

dilluns, 9 de novembre de 2009

JA T'HO HAVIA DIT

Es curiós com algunes coses, algunes persones... són previsibles... quan jo era jove em molestava moltíssim que els meus pares o els adults em diguessin: "ho veus, ja t'ho havia dit" perquè creaven com premonicions de futur que jo pensava que mai havien de succeir, que -segons el meu punt de vista- eren errònies, però passen els anys, i veus que la gent cau en les mateixes trampes, els mateixos errors que havia caigut jo, i ara és quan entenc aquelles advertències, aquells sermons que començaven amb un "hoveusjat'hohaviadit", perquè m'adono que no ha canviat res, que els que van darrere nostre continuen en la mateixa direcció que nosaltres, que anavem darrere d'uns altres que van anar darrere d'uns altres, etc... sense adonar-nos, que només pel fet d'estar al davant en la vida, ja és té un avantatge...

dimecres, 4 de novembre de 2009

dilluns, 2 de novembre de 2009

UN ALTRE CÁDIZ

CÁDIZ 2009

PEDRO SARA. LA ISLA DE LOS VIENTOS

SÓC CONTEMPORANI


Vostès tampoc no estan entenent res, veritat ?... Je, je, com m'agraden aquestes coses contemporànies que no entens res de res, però te'n tornes cap a casa, tan satisfet, amb la impressió que ets una mica més intel·ligent, encara que no sàpiguis què significava l'obra, ni de què anava, ni el que t'han volgut explicar...

QUIERO SER LA VOZ


Yo quiero ser la voz de las voces perdidas,
de aquellos que no cuentan, no cantan,
no explican, no hablan, no deciden ni dicen,
no piensan, no acusan ni confiesan.
De aquellos cuyas armas son
el silencio o la amnesia,
que tienen el miedo como única defensa.
Mi voz es su voz, la voz
de mi conciencia.
Yo hablo por los nobles, los puros,
los hombres y mujeres que rompen muros,
y atraviesan las grietas,
usando las piedras en sus luchas
contra aquellos que no escuchan
los innobles imbéciles corruptos
que van matando el mundo
dejándolo sin voz.