Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 31 de juliol de 2009

Arte poética - Vicente Huidobro

Que el verso sea como una llave
que abra mil puertas.
Una hoja cae; algo pasa volando;
cuanto miren los ojos creado sea,
y el alma del oyente quede temblando.

Inventa mundos nuevos y cuida tu palabra;
el adjetivo, cuando no da vida, mata.

Estamos en el ciclo de los nervios.
El músculo cuelga,
como recuerdo en los museos;
mas no por eso tenemos menos fuerza:
el vigor verdadero
reside en la cabeza.

Por qué cantáis la rosa, ¡oh, Poetas!
Hacedla florecer en el poema.

Sólo para vosotros
viven todas las cosas bajo el Sol.

El poeta es un pequeño Dios.

Tu i jo som com un adhesiu araldit de dos components:

L’un sense l’altre no servim per res, però junts som inseparables, només una eina mecànica o un abrasiu molt fort que cremi el nostre amor podria tòrcer el curs dels nostres destins que hem escrit tots dos a la vegada. I el nostre amor recíproc tampoc no pot variar en les seves proporcions perquè llavors s’enduriria incorrectament i l’adhesió perdria resistència.

Em fa feliç ser un dels components de l’araldit de 2 components. Els seus efectes són immediats, s’asseca en 24 hores; a més a més deixa una capa perfectament transparent com si res hi hagués enmig i queda tot enganxadíssim, i la superfície resta intacta.

dijous, 23 de juliol de 2009

JO I LES MEVES CIRCUMSTÀNCIES



Això és el que diu de mi una web meravellosa, que crec que m'ha retratat bastant bé... si algú no hi està d'acord que es manifesti ho rebré amb molt carinyo...



JAUME: Hi ha 5 lletres al meu nom: 3 vocals i 2 consonants. El meu número és el 5, les característiques del qual són: Expansiu, visionari, aventurer, constructor de llibertats. L’expressió del número 5 em dota amb la meravellosa característica del multi-talent i la versatilitat, puc fer tantes coses diferents i ben fetes! El To del número 5 és la llibertat constructiva, i en el camí per aconseguir aquesta llibertat, sóc el mestre de l’adaptabilitat i del canvi. Sóc bo en la tasca de presentar idees i d’atansar-me a la gent per aconseguir allò que vull. La meva popularitat em condueix a una forma de ser pallasso per provocar la diversió. Qualsevol cosa que faig, la faig d’una manera intel•ligent, analítica, i amb rapidesa de decisió.
Però no tot és bo, la meva actitud impacient fa que no em pugui quedar durant molt de temps en un mateix projecte, és molt dur per a mi mantenir qualsevol mena de rutina, i tendeixo a reaccionar molt durament quan noto que la meva llibertat d’expressió està sent restringida d’alguna manera. Tot i la meva intel•ligència, tinc una tendència natural a cometre els mateixos errors una vegada i una altra, i això a causa de la meva constant fluïdesa deguda al canvi constant d’interessos.
El meu número anímic és el 9, cosa que fa que em doni als altres d’una manera humanitària i filantròpica, sempre estic motivat a donar la meva amistat, la meva afecció i el meu amor, i sóc molt generós en compartir coneixements i experiències. La teva implicació amb els altres em converteix en una persona generosa de naturalesa sensible i compassiva.
No us estranyeu, vaig nàixer l'any del cavall!

LA MANO AMIGA DEL DOCTOR ALF


Com que sembla que la gent encara no té massa clar el tema de les consultes al blog de LA MANO AMIGA DEL DOCTOR ALF... aquí us poso alguns dels diplomes que he aconseguit durant la meva llarga i fructuosa carrera com a assessor psicològico-sentimental.

DIPLOMES DEL DOCTOR ALF


DIPLOMES DEL DOCTOR ALF


ANSIA


¡Que desanimada está la tarde!,
¡Que gris!
La juventud eterna es algo maravilloso
para los pocos que disfrutan de ella.
Vampiros.
¡Que ansia!
Consumiendo cherry drops como un diabético
pues la glucosa me desciende
y la descarga de adrenalina hace
que todos los síntomas de hipoglucemia
aumenten.

Suerte que nos queda el MySpace
y el facebook,
y el blog…
Ellos te escuchan apaciblemente en los momentos
de ansiedad,
de congoja,
de desasosiego,
de intranquilidad,
de desazón,
de inquietud…
sin rubor,
como lo hacían los confesores
del siglo pasado,
pero con una ventaja:
que no te hacen rezar
para redimirte de tus pecados.

divendres, 17 de juliol de 2009

INTENTA SER UN ARTISTA


En l’acte de creació, poetes, pintors i compositors estan completament absorts en la labor de donar llum al seu art, no en els fruits que obtindran.
Si fas bé el teu treball, els fruits maduraran sols, si fantasieges sobre provar els fruits enlloc de fer bé la teva feina, no maduraran en absolut, tu també tens el poder de fer del teu treball una obra d’art, intenta ser com un gran artista en tot allò que facis.

dimarts, 7 de juliol de 2009

PER A QUÈ CAL CREAR DEIXEBLES ?!... QUE SE'N VAGIN TOTS A LA MERDA !

No vull deixebles que em qüestionin sense saber del que parlen,
que em faltin al respecte, que no tinguin ni la menys mínima arrel de:
Afecció a l’estudi,
Bagatge cultural,
Constància en el treball,
Decència personal,
Enginy o emoció
Fermesa en les decisions,
Gràcia natural,
Honestedat personal,
Ímpetu laboral,
Judici racional,
Llestesa intel•lectual,
Memòria sensorial,
Necessitat d’aprendre,
Opinió formada,
Percepció acurada,
Qualificacions en alguna cosa,
Rauxa en l’esperit,
Sensibilitat per a l’art
Talent de debò,
Ubiqüitat en el món,
Valor, Xaveta i Zel
I que amb el pas del temps (al cap d’uns dies) esdevenen: Abúlics, Buscaraons, Capritxosos, Diletants, Erms, Febles, Ganàpies, Histriònics, Indecisos, Jactanciosos, Llenguallargues, Materialistes, Ninots, Opressors, Paràsits, Quadrúpedes, Regurgitadors, Saberuts, Tanoques, Usurpadors, Vegetals, Ximples,
ZEROS.

JA HE TORNAT DE VACANCES


Tot lo bo s'acaba, així que a partir d'avui torno a estar disponible per aconsellar tots aquells que ho necessitin... he vist de tot durant aquests dies, menjant tapetes de gat... Venedors d'amor, noies que no dormen per culpa de l'amor, i és que l'amor és un tema tan universal, que a molts els treu la son. L'altre dia un amic deia que els que no podien dormir era perquè no tenien l'esperit tranquil, jo crec que és per culpa de la calor!... De tota manera, si hi ha algú que estigui intranquil per la raó que sigui, que compti amb la MANO AMIGA DEL DOCTOR ALF!

dilluns, 6 de juliol de 2009

LA TRISTA VIDA DEL RASCADOR DE PARETS


(UN està assegut en una cadira primer d’esquena al públic... està rascant una paret, desprès es situa de cara al públic, mentre L’ALTRE continua rascant la paret blanca. Tots dos canten.)

UN: Miro cap a la paret on només hi puc veure unes petites taques negres que, en un altre temps, no molt llunyà, van ser literatura... que explicaven la vida de personatges importants o de llur obra...
En aquest acte de des-creació em trobo igual que els pintors, completament absort en la labor de donar llum al meu art... fins i tot als fruits que se n’obtindran, vull dir que pel que fa al meu art, el més important és el resultat i no el procés...
“Si fas bé el teu treball, els fruits maduraran sols, si fantasieges sobre provar els fruits enlloc de fer bé la teva feina, no maduraran en absolut, tu també tens el poder de fer del teu treball una obra d’art, intenta ser com un gran artista en tot allò que facis.”
És trista la vida del rascador de parets!... Solitària... hom diria, fins i tot, avorrida... Sembla mentida que per aconseguir una aparença bonica, hi hagi algú que s’hagi de passar tanta estona fent una cosa tant lletja... vull dir que les hores passen sense altre infinit que la paret blanca a menys de vint centímetres del nas, sense altre paisatge que les taques que trenquen la immaculada puresa d’una paret encara resistent...
I mentre faig tot això em permeto el luxe de pensar, de tenir idees tot i que no venen ordenades i lingüística, sintàctica i semànticament perfectes, sinó mesclades, sense ordre ni lògica... és diria que estic dins el cervell del Leopold Bloom de James Joyce. Dins aquell desordre tan perfectament ordenat que navega pels cervells imperfectament sols.
Em queda el consol d’estar amb algú que fa la mateixa feina que jo... que de tant en tant taral•leja una cançó que jo també conec i que fa que siguem còmplices en aquesta tasca de preparar la lletjor per al preciosisme que un dia omplirà aquestes parets...
Ara canta una vella melodia, una bella melodia de la qual no en sabem cap dels dos la continuació... però sempre em queda el recurs de xiular... o de tornar a enfonsar-me en aquest silenci trist que em demana la meva vida de rascador de parets...
L’ALTRE: Ara et toca a tu!