Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 30 de març de 2009

MÓN INTERIOR


Cal tenir un món -una mirada- personal per a poder interpretar. Sinó no farem més que reproduir vells clixés. De fet, tohom té aquesta mirada, però cal explotar-la i portar-la fins a les últimes conseqüències si el que volem és ser bons en el nostre ofici.
" Para quien tiene como objetivo “evolucionar” y descubrió que la Consciencia es su próximo escalón a subir, ya se dio cuenta de que toda el área psicológica (o mental)
es juego, sueño, laberinto, prisión, cadenas... que ha de trascender."
"El jugador es parte del juego, el soñador parte del sueño(si dejas de ser el jugador, el soñador... estás perdido)"

dilluns, 16 de març de 2009

SÓC TRAPEZISTA


Sóc trapezista. Des que tenia 15 anys la meva vida no ha estat fàcil, ha transcorregut un temps ple d’emocions entre la lluita i l’ensurt, entre el desig de perfeccionament del meu art i l’angoixa de pensar que mai ho aconseguiria. Dia rere dia em sentia sotmès a la meva disciplina; amb poc amor i molta exigència, assaboria hores d’amarga tristesa.
He plorat tantes vegades llàgrimes amargues de desesperació i d’impotència, he desitjat morir esgotat sota la mirada dels focus indiferents.
He passat de tenir el cor gelat, sense somnis ni emoció, a tenir-lo inflamat per uns sentiments que ni jo mateix podria desxifrar.
He intentat fugir dels enderrocs que sobtadament s’esdevenien dins meu… i en sortia sempre fent tentines entremig de les boires maleïdes que ofuscaven el meu enteniment i les meves nits desesperades…
Han passat els anys i m’he adonat que res canvia. Cap trapezista abandona el seu trapezi.

dimarts, 10 de març de 2009

EL GRAN TEATRO DEL MUNDO


MUNDO ¿Qué papel es tu papel?
POBRE Es mi papel la aflicción,
es la angustia, es la miseria,
la desdicha, la pasión,
el dolor, la compasión,
el suspirar, el gemir,
el padecer, el sentir,
importunar y rogar,
el nunca tener que dar,
el siempre haber de pedir.
El desprecio, la esquivez,
el baldón, el sentimiento,
la vergüenza, el sufrimiento,
la hambre, la desnudez,
el llanto, la mendiguez,
la inmundicia, la bajeza,
el desconsuelo y pobreza,
la sed, la penalidad,
y es la vil necesidad,
que todo esto es la pobreza.
MUNDO A ti nada te he de dar,
que el que haciendo al pobre vive
nada del mundo recibe,
antes te pienso quitar
estas ropas, que has de andar
desnudo, para que acuda
(Desnúdale.)
yo a mi cargo, no se duda.
DON PEDRO CALDERÓN DE LA BARCA

dimecres, 4 de març de 2009

SÓC UNA MEDUSA


Sóc una medusa hydrozoa cotylorhiza tuberculata, arranco els testicles als humans i desprès me’ls menjo. Pertanyo a la categoria de les femelles aquàtiques, com les sirenes (que amb els seus cants atreuen els mariners per ofegar-los i menjar-se després els seus cossos cadàvers) o com la Venus celestial (nascuda sense mare, només de l’autoreproducció del semen d’Urà).
Durant massa temps se’ns ha presentat com un signe d’erotisme i de perill per al sexe masculí, s’ha associat les nostres accions a la violència, l’abús, la tortura, la violació i el canibalisme, però, en el meu hàbitat, la pràctica del canibalisme no és un ritus prohibit.